Les ambulàncies només existeixen quan tu no hi vas dins
Venia de comprar-me la gramàtica de l’AVL (la GNV) quan he arribat a casa. La veritat és que m’agrada el format que té: roig dalt, blanc baix, tapes dures i etcètera. La meua conformitat, com en qualsevol document, amb el que expliquen les seues pàgines tindrà els seus pros i els seus contres, però ara no escric per a mostrar-los. Tampoc me l’he llegida sencera, així que no en puc opinar gaire. El que deia: tot i tenir-la en format PDF, me l’he comprada. Tocar el paper no té preu. Aleshores, i una vegada en la meua habitació, m’he assegut en la cadira on sec tots els dies, la negra i giratòria de (crec) la comunió. La primera punxada ha vingut als dos minuts d’estar cara a la pantalla, fent la valoració de l’article gramatical sobre el verb i els arguments verbals -de Joana Rosselló, a la Gramàtica del Català Contemporani. Segons després, aquesta ganivetada s’ha multiplicat per centenars, fins que han passat a ser-ne milers i obligar-me a reballar totes les andròmines de damunt del llit per gitar-me a veure si em passava. Però no; el dolor ha continuat, i cada vegada més fort.
Quan el meu company de pis m’ha vist retorcent-me i cridant del mal que em feia, ha telefonat els pares instantàniament, així com a l’ambulància perquè vingueren a per mi. Després d’atendre’l molt bé i de prometre-li que de seguida em portarien a Urgències, han començat uns llargs minuts fins a una nova telefonada a una altra ambulància. Ídem, com la tercera. Finalment ens han dit que no donaven servei per eixa zona. Molt bé. I si hi ha alguna persona que viu sola incapaç d’anar-hi? Dos dels meus companys m’han ajudat a pujar al cotxe i m’hi han dut. I mira que feia mal, eh?
En arribar, m’han assegut en una cadira de rodes (el quart en la família que les ha tastades) i m’han portat de cap a la infermera. Això sí, mai li dieu “doctora” a una infermera; sembla que l’insulteu, encara que esteu apretant-vos la panxa, fent ganyotes de tot tipus que denoten la lluita que esteu notant per dins i rebolcant-vos per la cadira de rodes. M’ha tocat fer una cua interminable, tot i que he de reconéixer que han sigut ràpids aquesta vegada, supose que per la situació en què m’han vist. Proves d’orina, de sang, de febra… En eixe instant em donava igual tot, tant si m’operaven com si em tallaven una cama, però m’han injectat un calmant i al cap de poc de temps, el dolor ha minvat. A continuació, ha vingut una ecografia definitòria: els pitjors auguris i l’operació d’apendicitis s’han esvaït, només ha sigut un còlic de renyó. A les 19 hores (quatre hores allí clavat i gitat) des de la meua entrada a la clínica, m’han donat l’alta i me n’he tornat. M’he acomiadat dels pares, que, en un viatge extraràpid havien vingut a veure què passava.
Els dolors, tot siga dit, han desaparegut a les cinc de la vesprada, suposadament a causa dels efectes del Nolotil. I eixe ha sigut el diagnòstic: un còlic de renyó, amb les conseqüències que comporta (beure tres litres d’aigua al dia, no fer esforços i repòs, prendre’m noms estranys de pastilles cada quatre hores i expulsar la maleïda i famosa pedreta dels renyons). No sé massa bé com s’haurà format, perquè no havia menjat ni begut res en tot el dia, i el menjar d’ahir no se n’eixia de la normalitat, però ha servit per a omplir el currículum de les experiències personals. Per sort, ha quedat tot en un esglai.
I mentre tinc ací al meu costat la botella d’aigua per menys de la meitat, aprofite per a comentar que demà (hui ja, perquè han passat de les dotze) dimecres comptarem amb la presència d’Antoni Rubio, periodista, filòleg i escriptor, també veí d’aquesta casa de blocs, en la classe de Lingüística, on ens ajudarà amb l’exposició de la premsa -gairebé la farà tota ell-. La manipulació i la ideologia als periòdics seran els temes centrals. Des d’ací, li ho agraïm: Moltes gràcies, mestre!
I ara fullejaré una mica els contes que em queden de La bicicleta estàtica (Sergi Pàmies), o bé me n’aniré a dormir. No abans, però, de donar les gràcies a totes aquelles persones que vos heu interessat pels resultats de les hores a l’Hospital. Moltes gràcies a tots!
Segur que tot ix perfectament i d’ací a no res ja estaràs bé, tu eres fort!
Ací et deixe açò que segur que et traurà un somriure
http://www.youtube.com/watch?v=b14-sW6Q0Gs