La vida estesa al Faceboock
No em busqueu al Faceboock, no hi soc. Aquest apunt d’en Saül
Gordillo es prou explicatiu del fenomen. La meva generació no es ni la dels
blocs sinó la dels apunts escrits a mà i guardats en un quadern o en papers
solts perduts en un calaix. Sempre he pensat que escriure es una manera d’aclarir
les idees mes que no pas de comunicar-les. Només fa uns quatre anys que vaig
començar a remenar aquesta eina que convertia el meu bloc d’espiral en una espiral
giratòria dins la bloqueria i, amb sort per a mi i per a algú altre que em llegís,
en una peça de construcció de la casa comuna de l’entesa personal.
No sempre me’n ha sortit i avui mateix he esborrat dos
apunts que no quadraven gens amb la pauta que em vaig marcar a l’hora de titular
el bloc, i n’hauria d’esborrar mes si volgués ser rigorós però de vegades hom
es deixa portar per els impulsos dels comentaristes de notícies, de la polèmica
que no va enlloc i per l’irritació que ens encén la pell cada mati i cada hora .
He donat una ullada al Faceboock de la ma de gent
que ja hi és i això m’ha permès entrar als llocs reservats als faceboockistes,
i veure el mon de la roba estesa i intercanviada entre “amics” que fan d’amics
d’altres amics.
La immediatesa mai ha estat bona consellera de la
reflexió i el fenomen faceboock i d’altres similars els entenc com la crònica
rosa i insubstancial de la solitud que no per compartida deixa de ser menys
solitud, o de la xafarderia que no perquè sigui moda deixa de ser menys
alienant.
Fa feredat l’inconsciència amb que hom exposa a la
picota noms adreces, telèfons, llocs, circumstàncies personals, i detalls de la
pròpia intimitat amb l’alegria del qui ha begut massa, com hom es deixa xuclar
per la facilitat d’abocar a la xarxa aràcnida allò privat d’ell i dels “amics”
que ha anat afegint i l’han anat afegint.
A aquells que tenen per feina analitzar i reportar
els sentiments, actituds i tendències de la gent, sigui per una campanya de màrqueting,
sigui per un control polític i ideològic, les anomenades “xarxes socials” son
un element de coneixement de primera magnitud amb el que poden treballar sobre
dades fiables per tal de controlar i encerclar mes encara les il·lusions que no
tenen cabuda dins de les finalitats dels que volen exercir el control social, i
les il·lusions que tenen massa cabuda a la taula dels dissenyadors de campanyes
que han de crear-nos necessitats per vendre’ns allò que no ens cal. La feina
dels detectius i dels enquestadors en quedarà fortament ressentida d’aquesta
lleial competència que forneix dades pròpies i fiables de primera mà i per la
que no cal pagar res, sinó simplement introduir-se a les diferents xarxes i
fer-ne una anàlisi exhaustiva. Nomes cal temps i mètode, no s’ha ni de sortir
al carrer.
Per tot això, i mes que no explico, em mantindré
fidel als blocs fent l’esforç de reflexionar mes que de sentenciar i deixarem el
faceboock per els qui s’arrisquin a que els crucifiquin en el mur de les
lamentacions ( que, per cert, un cop esclafades contra la paret ja no tenen
remei).
Certament, jo tampoc m’hi trobo cercant ‘amics’ a dojo i amics d’amics d’altres amics… Hom no pot ser amic de tot el món i jo ni tan sols tinc ganes de caure bé a tothom; la veritat, és que m’esgarrifa pensar en una corrúa de gent irrompent a la meva vida i coneixent-ne els detalls. M’agrada el ‘pètit comité’, saber amb qui mes l’haig, conèixer-ne el tacte i l’olor -encara que, aprentment, l’olfacte sigui un sentit animal que molts pensin perdut-. No. Aquell corrent que s’estableix en un cara a cara mai podrà substituit per una pantalla.
Hola Josep, farà uns 9 mesos que em va picar la curiositat pel Facebook i altres web 2.0 com Twiter. Amant d’experimentar el pell pròpia, i fart que tothom en expliqués la fira segons li ha anat, m’hi vaig fer una pàgina. La valoració fins la data és de 3 sobre 10. Aquesta és la emva experiència:
La única cosa positiva ha estat contactar fàcilment amb gent que havia perdut de vista. Per la resta és una pèrdua de temps. Des del primer moment m’he autoprotegit al màxim d’accés de tercers i no he tingut cap interferència no volguda.
La valoració que en faig és que es tracta d’enginyeria social. Una gran base de dades per abocar immenses campanyes comercials. “Marketing Personalitzat” el “no da más”, amb el que es deuen capficar dia i nit els Madoff de torn de busines&Marketing (ja saps com ven això dels noms en anglès…).
El darrer que he llegit és que corre el risc de morir-se d’èxit i que el sol volum d’emmagatzemar informació te un cost inasumible. Veritables experiments socials. El gran germà de nou, és més gran en la realitat que com ens l’havien explicat.
És possible que em doni de baixa. Ja veurem…
siau
A mi personalment m’ agrada el faeboock,penso que tot és la utilitat que li donguis.
Hi ha un munt de causes socials,de solidaritat,de defensa dels drets humans i a més és un espai on cadascú pot trobar informació en els temes que l’ interessin.
Crec en definitiva que el faceboock és una veritable eina de democràcia participativa .
Com tot depen de l’ us que se’n faci.
Si després hi han manipuladors,gent sense escrúpols que utilitzan dades d’ altra gent per fer negoci allà ells,però els que fan servir el faceboock per crear un mon millor,més just i solidari son aquests els eixos vàlids per continuar en faceboock.
A mi personalment m’ agrada el faeboock,penso que tot és la utilitat que li donguis.
Hi ha un munt de causes socials,de solidaritat,de defensa dels drets humans i a més és un espai on cadascú pot trobar informació en els temes que l’ interessin.
Crec en definitiva que el faceboock és una veritable eina de democràcia participativa .
Com tot depen de l’ us que se’n faci.
Si després hi han manipuladors,gent sense escrúpols que utilitzan dades d’ altra gent per fer negoci allà ells,però els que fan servir el faceboock per crear un mon millor,més just i solidari son aquests els eixos vàlids per continuar en faceboock.