  |  |
 Fa un any que vaig iniciar aquest espai. Han estat 38 posts amb 32 comentaris, però sobretot, unes estones que m'han permès rumiar sobre temes i ordenar les paraules per comunicar-les. També, al voltant d'aquest bloc n'he conegut d'altres i d'aquí a allà. Per tant la valoració és positiva.  Dels resultats, però sobretot, dels anàlisis posteriors a les eleccions basques i gallegues, no puc entendre que ningú atini amb la batalla terminològica. No es tracta de "nacionalistes" o "constitucionalistes". Els que volen autonomenar-se "constitucionalistes" són en realitat purs "unionistes". Seria el pacte PSE-PP-UPD. Sí és cert que existeixen els "constitucionalistes", però conformats per "nacionalistes espanyols / nacionalistes catalans-bascs-gallecs / no nacionalistes". Seria el pacte PNB-PSE, o el gruix del tripartit català. Finalment hi ha els "independentistes", que malauradament a Euskadi han estat majoritàriament il·legalitzats. Tota classificació és simplista i m'agrada fugir-ne, però crec que aquesta classificació ajuda a entendre l'organigrama polític i permet acotar moltes discussions.  Casualment en pocs dies m'he assabentat de dos amics que han hagut d'executar sengles Expedients de Regulació d'Ocupació, EROs. Ambdós casos són gent de direcció i honestos. Em consta i en dono fe atès els anys que treballem plegats i ens coneixem. I ambdós, us ho asseguro, angoixats i molt preocupats pels esdeveniments futurs. Una cosa està però està clara: l'objectiu ara és NO TANCAR. Si es tanca, la situació és irreversible, si es prenen mesures dràstiques existeix l'opció a recuperar-se. Però res garantit. D'ençà el nou RD estatal 1578/2008 el sector solar fotovoltaic està en plena redifinició. Han canviat les regles de joc amb l'intent de portar cert ordre a un sector que s'ha desbocat, per bé i per mal, durant el 2008.
El ventall d'opinions van des de l'extrem que "s'ha especulat, si cap, més que amb el totxo" fins a l'altre que permet visualitzar amb més de 3.000 MW instal·lats al 2008 una alternativa cada vegada més clara a la diversificació energètica de l'estat.
El que està clar és que la potència instal·lada supera amb molt la que en el 2005 es preveïa pel 2010 en més d'un 1000% i això posa en escac un model de retribució (euros que es paguen per l'energia generada i injectada a la xarxa).
Altres conclusions clares són:
1. S'ha instal·lat en termes de potència en un sol any l'equivalent de 3 centrals nuclears com Vandellós.
2. En termes d'energia, atès que les centrals solars treballen 1/3 d'hores de les nuclears, podríem considerar que s'ha injectat a la xarxa elèctrica l'energia equivalent a 1 central nuclears.
3. I axiò durant només 1 any!!! Tenint en compte que el termini mig de legalització, construcció i posada en servei d'una nuclear no escurça els 8 anys, mostra la FV com una alternativa a curt termini viable. 4. L'energia FV s'injecta a la xarxa elèctrica en un moment crític, coincidint amb forta demanda. Atès que les xarxes elèctriques es dissenyen per "consums punta" i no per "consums mitjos" , la "qualitat de l'energia elèctrica solar" és altament significativa.
5. Si bé s'han fet autèntiques barbaritats, tot ha estat legal. És a dir, el principal precursor de l'especulació ha estat el propi govern quan va publicar al setembre del 2007 el RD 661/2007. Però com sempre, no hi ha responsabilitats i ningú ha dimitit.
El que és una constant, malauradament, és que Catalunya no ha aprofitat l'estirada de la demanda en el sector FV per posicionar-se com referent en la industria i producció d'energia neta. Concretament:  Un Clúster és "una concentració geogràfica d’empreses que es dediquen a un mateix negoci (el cava a Sant Sadurní d' Anoia, el moble a La Sènia, la pell a Igualada) i que per tant, constitueixen una unitat d’anàlisi estratègic per ells mateixos".
Podríem associar-ho al "gremi" de tota la vida, malgrat que té clares difèrencies tant en la definició, participants, objectius, etc. Qui en vulgui saber més, de la història, precedents, etc. té múltiples fonts d'informació. No és l'objectiu d'aquest post.
Just comentar que dins la recent història dels "clústers", uns 25 anys, Catalunya hi és present amb nom propi d'ençà més de 15 anys. I actualment l'acceptació del terme s'ha generalitzat a la UE i, d'ençà poquets anys, a l'estat espanyol.
Això és important perquè al voltant dels clústers s'organitza part de la política industrial del país, l'estat, la UE, dedicant-hi recursos específics i facilitant eines per millorar la competitivitat de les empreses. El Clúster, doncs, és una metodologia, una eina, no un objectiu en sí mateix.
I tampoc "ho és tot", sinó una part més d'un seguit d'actuacions i mesures que involucren a tota la societat i, segons l'expert Kevin R. Murphy va explicar divendres passat a Barcelona (ACCIÓ - Primeres Jornades Interclústers de Catalunya), podríem resumir en les següents actuacions: A vegades et cau a les mans un disc d'algú, l'escoltes i et sorprèn gratament. És el cas del "This is the Life" d'aquesta escocesa, l'Amy MacDonald.
I com també passa a voltes, malgrat que molta gent la pot conèixer per un hit que ha sonat bastant, el disc te cançons amb molta més qualitat i força, com la que us convido a escoltar (per no tenir no té videoclip!)... Barrowland Ballroom.  Aquest passat cap de setmana hem celebrat a Molins la 158a Fira de la Candelera. Per tots els molinencs és "El" cap de setmana (malgrat la pluja). Tot i que la Festa Major (per Sant Miquel, 29 de setembre) els darrers anys ha guanyat qualitat, és durant la Fira quan Molins s'omple a vessar.
La Fira sempre ha estat un pol de comerç, d'activitat. M'agrada pensar què carai deuria passar fa 158 anys ... Molins ha estat tradicionalment un municipi agrícola, a la Vall Baixa del Llobregat, amb tradició agrària. Fira Agrícola i Ramadera de la que encara en tinc records quan era petit (i no fa tants anys...): tractors, animals, planter, arbres fruiters. Amb els anys evidentment s'ha anat modificant. El pes agrícola ha perdut pes, molt pes. Part ha desembocat a la industria agroalimentaria (vi, olis, artesans, entre molts d'altres) i se n'ha incorporat de nous.
La història de la Candelera és la història del nostra municipi i, probablement, de la nostra societat. El molinenc Jordi Costa ha tingut l'encert de preparar un recull d'imatges sobre els efectes del vent a Molins. I aquí en faig difusió...
Però sense cap lloc al dubte i, malgrat les pèrdues humanes que hi ha hagut, no puc més que afirmar que la Llei de Murphy no existeix, sinó no hagués passat en dissabte.  Una de les coses maques de la meva feina és que m'obliga a estar molt a l'aguaït dels fenòmens de la naturalesa, en un diàleg constant. El moviment del Sol, ombres i orientació i també del vent.
Avui, amb aquest vent tan bèstia, des de l'aixopluc de casa, no puc més que pensar sobre la natura, nosaltres i com ens hi relacionem. No podem confondre meteorologia amb climatologia. No puc considerar el canvi climàtic més que una hipòtesis de treball. Però inclús en l'escenari que no n'hi hagués, veure la natura com "aliada" enlloc de com quelcom a "utilitzar i aprofitar" paga la pena.  Riuades d'estupideses i fútbol. Tant esforç per canviar un Déu per un altre (o per molts d'altres). Això és la única cosa que se'ns ocurreix del llegat de la secularització? Ja tenim un nou capítol. Quedo ben parat com d’una banda a l’altre de l’hemicicle tothom es reclama l’Obama de torn i repeteix el rosari “yes, we can”. La diferència és que els Americans diuen i fan, mentres que aquí, a un li sembla que tot queda en liturgia barata, oportunista i descafeïnada. La incapacitat de liderar a Catalunya es posa de relleu en moments com aquest. Però no és responsabilitat (només) dels polítics; també de tots nosaltres, que al final som els qui els votem, però no els botem, quan més d’una vegada convindria i de quina manera.  Què tenen en comú? doncs INNOVACIÓ. La Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Activa van organitzar dijous passat una jornada sobre la incubadora d'empreses californiana Plug & Play a la Llotja de Mar (s. XIV). He estat diverses vegades a la Llotja de Mar i sempre l'he trobat un lloc esplèndid. Aquest lloc era on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a la contractació, tot i que al llarg de la història ha tingut diversos usos.
Aquesta vessant històrica va ser ressaltada pels ponents Saeed Amidi (president i CEO) i David Kirkpatrick. (entrevistat a La Contra de La Vanguardia dissabte 17 de gener de 2009). Ambdós van coincidir que a Califòrnia seria ben impossible estar-se en un recinte amb tanta història com la Llotja.
 Llegint La Contra d'ahir de La Vanguardia (dimarts i 13, perfecte!) no vaig poder més que emocionar-me. Juan Carlos Izpisúa, director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, el CMRB, fa fredar parlant de cèl·lules mare...
En un interessant grup d'internet he rebut una reflexió sobre com ens acostumem ràpid a tecnologies que ni la ciència ficció havia pogut imaginar...
M'han arribat avui -casualment per dos camins diferents- dos documents sobre nanotecnologia. Sembla una provocació... tanta informació i sensibilitat acumulada. La comparteixo amb vosaltres. Sí, La ciència, a través de la tecnologia, també se sent. Estic fart de discussions de 80km/h, de fútbol i de crisis. No entenc que tenint només una vida la perdem amb xorrades, veient tot el que està per fer. Bon 2009. Salutacions 
No sóc expert en tecnologies de la informació i la comunicació. Més aviat m’ho he estat mirant des d’una certa distància fins que, ara farà 6 mesos, per un seguit de coincidències vaig introduir-me en l’entorn de WEB 2.0. La primera sorpresa va ser que, als pocs dies de començar a enterar-me què carai és la “Web 2.0” i, especialment, per a què serveix, vaig participar en unes jornades d’innovació on, el sentit general era que la “Web 2.0 era el passat” i ja es parlava obertament de la “Web 3.0”. Ja ho veieu, arribar i moldre… De manera resumida, la WEB 1.0 (inicial) és una xarxa per “Llegir”, la WEB 2.0 és una extensió que permet “Llegir i Escriure”, essent els usuaris més protagonistes; i la WEB 3.0 podria ampliar aquest paper permetent crear associacions de continguts amb sentit i criteri. 
Exposo en aquest article el posicionament clau sobre política energètica d’ambdós candidats, a partir de la informació publicada per l' American SolarEnergy Society (ASES) Durant l’actual campanya, la política energètica ha estat un tema clau de debat, basculant el debat des de les energies renovables i l’eficiència energètica fins l’energia nuclear, el “carbó net” i la producció local de recursos fòssils (com les bituminoses d’Alaska). Però tot el debat ha estat condicionat per la situació econòmica, el medi ambient i la seguretat nacional. Entrant en detall:  Em fa basarda sentir com s’omplen la boca molts amb conceptes estàtics com “la societat del coneixement”, la “R+D”, el “valor afegit”. Telepredicador repetitius de consignes ens omplen hores de tertúlies radiofòniques, àgores i articles d’opinió per garantir el seu modus vivendi, sense aportacions reals. Un percentatge molt i molt baix dels qui fan consulting tecnològic no han innovat mai. I la majoria de polítics no saben què és iniciar un projecte empresarial en el camp tecnològic, des de la base, tenint només idees i coneixement, sense diners ni padrins. |
Accés de l'autorCategories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|