Encara em prepare els tres minuts que, Marisa, m’ha encomanat per parlar en el reconeixement a Victòria Sau, divendres a Bétera. Això d’aquest matí a Barcelona m’ha despistat què volia dir, exactament. De fet, si les dones hagueren pres aqueixa actitud, per tanta raó com tenen per indignar-se amb el món durant tants de segles, de segur que els homes ho viuríem més pelut. Molts homes. Així que potser aquells joves passarells, i els infiltrats que els han seguit el joc, potser caldrà que es repensen que ha d’haver altres maneres més intel·ligents per mostrar l’ennuig per la vida i per com de malament ens tracta la vida.
Enguany, n’han mortes més de trenta, de dones, gratuïtament, solament a ibèria. A Europa n’han de ser un grapat més de mortes. Solament perquè eren dones. Així que ací es veu com d’important era el paper de Victòria, amb els seus llibres i les seus conferències per explicar al món, a les dones particularment, que s’havien d’indignar, per l’estudi, per la consciencia, per la reivindicació. Res a veure amb el llençament d’escopinyaes, o d’empentes, o amb la violència que esgrimien d’un vell i malaltís patriarcat, malgrat que molt jove, per això educable i reconvertible, en la seua majoria.
Què els diria, Victòria, a les joves que avui ajudaven els joves, a empènyer o barrar parlamentaris? Eren elles, potser, que havien decidit una posició tan bel·ligerant i antidemocràtica? Ho dubte.
En aquell temps que érem joves i començàvem a formar-nos, llegíem això i allò, i també molta literatura de dones, de debat feminista. I això de la bel·ligerància, de la guerra amb tota la seua cruesa, era part dels homes. Encara ho és, malgrat tant de temps com ha passat, des d’aquella llegenda dels grecs. Aquelles dones que es van plantar davant els homes, davant la guerra, i van dir prou.
Sí, ha d’haver-hi altres maneres, però els homes, malauradament, i els joves, avancen poc. Tothom avancem poc, en allò fonamental. L’escola, la llengua, la independència, la llibertat, la igualtat… Per això se’ns farà ben necessari de llegir de nou aquells llibres, mentre em pense què diré, durant tres minuts, sobre Victòria Sau i el seu merescut reconeixement.
VT Crec que estàs molt malament i necessitaries visitar algun terapeuta.No tens camp amic en qui parlar?. Obri un blog tal vegada t’ajude
Comentaristes de blog:
És meravellós que, encara hui, hi haja dones progressistes. No ens deixem dur per la impressió de la problemàtica personal o per la proposta de teràpies per a d’altri. Hui, el TSJCV (màxim òrgan judicial valencià) ha eximit Paco Camps de la causa de la financiació il·legal del PP per una simple qüestió de forma. Per que de fons, si ets el President del PP valencià, caram, alguna cosa hauries de saber de com es financia el teu partit. Mentre això passa, ací estem desviant-nos, o debatint si el que està passant és indignant o no i si un parell d’hòsties en legímitam defensa serien massa… Una abraçada, comentaristes de blog, i una observació: no ens desviem, assumim com a pròpia la bel·ligerància de les dones progressistes, i reaccionem!