Ulisses20

Quan l?atemptat prové de la dreta, i de l?extrema dreta, no hi ha resposta oficial. Tampoc no hi ha concentració a l?escaleta de l?ajuntament de torn, ni aturada de quinze minuts, ni silencis, ni discurset. Al contrari, hi ha sarau, xerinol·la, moros, i bous, que els polítics han de pensar que això de l?artefacte casolà no és prou greu, ni els ha de torbar l’esmorzar. No responen. De fet, pocs mitjans se?n fan ressó de tot plegat. La dreta i l?extrema dreta apallissen, insulten, provoquen, o posen artefactes explosius, i la resposta és la impunitat. Cada colp amb major consentiment del Camps i el seu govern popular, que encara no n?han dita cap, respecte a les agressions contra persones, contra casals o centres cívics. El Psoe tampoc no ha tingut un paper especial, no us penseu, que també ha consentit una certa tramoia, des del joc parlamentari de silencis i de complicitats: quan toca menjar de l?olla grossa, tant se val el paper del govern com de l?oposició.
Com expliquen aquest dies alguns blocs, els atemptats a Fuster i a Guarner, els assassinats de Guillem Agulló i Miquel Grau, l’assalt a llibreries o teatres, no han sigut prou violència com per prendre mesures, pedagògiques si més no. València ha deixat créixer una violència que es passeja de bracet amb el vist-i-plau d?aquells que l?han atiada a consciència, des dels mitjans i des de la responsabilitat del govern mateix.
Dels jutges i de la fiscalia ja no n?esperem gaire res. Ja sabem què consenten i com interpreten les lleis que es fan a mesura i a favor d?un corrent uniforme, i pobre qui no hi combregue.
Malgrat les amenaces constants, n?hi ha partits i grups sobradament coneguts, que tenen prohibit de ser prohibits. Aqueixa també és la València real, fallera, dissortada, exemple de la manca de maneres, hereva d?un estat que no debades ha sigut a la cua dels drets humans, modèlic pel que fa a privació de les llibertats, borbó d’arrel, i que se li veu d?una hora lluny, la poca formació que arrossega segles enllà. I ençà.