Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Un jorn tot el país llegirà Estellés

Arribarà un jorn que tot el país llegirà Estellés, aquell moment arribarà, aleshores ja serem lliures, amos del nostre destí, ningú ni res no ens lligarà a esclavitud, a submissió, ja no viurem més de genolls. Només aleshores ens haurem deslliurat  del país més corrupte, més incapaç, d’aquella sangonera espanya. A cagar. Només aleshores, a mans dels poetes recuperarem la dignitat.

Anit a l’Ateneu vam viure una altra nit especial, única, en el recital que van oferir espontàniament, després de sopar amb calma tot esperant l’aigua que no venia, que no vingué, uns quants lectors que van fer una lliçó de lectura, d’ànim, de compromís ferm pel poeta i la terra… Unes quantes veus, una majoria madures i de molt madures, van regalar-nos la nit excelsa per Estellés, amb el Mural com a excusa per dir qui som els valencians, si deixem de fer el ximple, de viure atemorits, agafats dels ous de la corrupció ibèrica.

Mancaven les veus tendres, els primers lectors de primària, xiquets que amb nou deu anys ja saben llegir si algú els ha ensenyat a fer-ho, si els hagués guiat en la lectura dels poetes. Potser que eren a l’albereda, en aquella hora, pobres, que llegir tan tard potser els esguelle el futur; allà a l’albereda poden pegar darrere un baló, pegar pel sac, en canvi de no entrenar-los en els llibres, de deixar-los a la dula d’un esperit que començarà a caure fondo, amb nou anys, quans els finlandesos ja són grans lectors; faltaven també els estudiants secundaris, pobres, que es pensen que això no anirà amb ells, si són tan joves, llegir el poeta de Burjassot, perdre un minut de mòbil, com si fer el ximple i el mico dalt o baix dels arbres fos l’únic exercici per al qual els han preparat; mancaven els batxillers, els no-estudiants, fins i tot els universitaris, ves si n’hi ha,també de llicenciats, i els mestres eren absents, els professors d’institut, de llengües i de literatura, quin cabàs de melindres i a mans de qui hem deixat aquells joves, una educació que és plena de forats negres, pobres llicenciats, i mestres, que han de llegir-se tantes lleis i normatives que no tenen temps a perdre en lectures ni en poesia, clar país que canta el poeta, clar país, de coves, d’ermites, de camins, camins de clots per on s’hi veu l’infern valencià, el país no lector, si són fondos que cabria una roda de carro sencera, com han de tenir temps de llegir, tots plegats, els polítics, els responsables d’aquest abandonament miserable del poble, uns polítics que peguen darrere una imatge del cristo gros que riuen, riuen que es desculen, mentre el poble s’enruna de vergonya, vist de misèria el camp, els marges, els carrers, pobres, llicenciats de duro i pobres llauradors, collidors, esporgadors, que es creuen aliens a la cultura i als poetes en canvi de perdre’s en el temps i en els cafés davant de cent cerveses a lo manco, que ploren i ploren, ploren uns desgraciats que no volen ser amos del destí malgrat que jan han passat quaranta anys, cinquanta, i prefereixen malviure com uns brivalls, ja els van dibuixar el futur aquells fillsdeputa de polítics… Oh si la vida serà miserable!

[Parèntesi]

Anit les veus de Màrius, especialment, de Dídac, gran mestre lector, de Fredi i les dues Roses, de Pau que explicà el romanç del sinyor de Nàquera, d’Antònia, i la cirereta de cloenda amb la granadina i el bolero de l’Alcúdia tan estellesià, ells ens retornen l’esperança, el delit de trobar-nos cada any amb el poeta i la literatura de lo alto. A més, l’acompanyament músical i la sopresa de tenir un altre músic, gairebé de manera espontània que era Miquel Pérez, van completar un regal merescut a l’Ateneu. Per anys i anys. Fins que la llibertat ens torne el país i els poetes al poble. La llibertat i la democràcia robada.

Un jorn tot el país llegirà Estellés.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent