Ulisses20

El tribunalet no li ha concedit l’anul·lació. Home, això estava cantat. Preparat, diria. Aquest punt no era significatiu, vull dir, que el xiquet (sembla que tremola, i cada fotografia al diari és pitjor que l’anterior). No té remei, però compte amb el Tribunalet valencià. Ells ja s’han trobat, són amics, dinen junts, saben cada moviment, com altres saben què hi ha al sumari secret, perquè a fi de comptes és secret, per això saben què hi ha, cada detall, noms, quantitats, empreses…, és com un joc dels uns i els altres, que són els mateixos i, a la fi, tots ixen guanyant. Els vots, els diners, l’enriquiment dels amics, els fraus. No perden mai, ni qui governa ni qui és a l’oposició. Som un país de pandereta, com el diari, com els altres diaris, tots plegats van a favor si cal, però res no destorba allò principal: imputats, perdonats, polis, lladres, jutges, polítics, fins i tot els borbons canten a la mateixa missa: salveu-vos, ximples, que jugueu en el mateix partit, en el mateix bàndol, a la mateixa lliga…, tothom es burla de tothom, i després a sopar plegats a compte dels ciutadans. Van passant els dies i van arxivant-se més casos, sí, n’hi ha algú que ha de pagar, pocs, però allò gros, allò que és el moll de l’os, no ho toca el jutge, cap jutge, que no els interessa.
Pobre, Camps, li trauen unes fotos de malparit que no li fan justícia. Ell que la voldria tota, la cara ensabonada per fer patxoca. L’home no caga, almenys no sembla que ho faça amb normalitat. Quin gest, quina cara; els seus, quin tall de polítics, de cares…, de pocavergona de país sencer. Després de Ceuta, els valencians som els segons en el rànquing europeu de fracàs escolar, gairebé el 40% per cent. 
Pobre, Camps, que es veia de president espanyol, ho promet, ell es veia a dalt de tot del cadafal, president d’aquells lleonets d’espanya, presidentot, i ara no el volen ni veure pel terme, ni a l’estació de València, per si li agafa un rampell de voler audiència. Ni el papa no vol saber-ne res d’aquest acòlit de l’Opus. Pobre, quin bac, quina jugada, quina traveta no li ha posat algú, segur que algú dels seus, una gola profunda a la valenciana. Bèstia, molt bèstia, pobre Camps.

Rumor: ui, Camps, què fa Rambla? Rambla de president valencià? Vols dir que… No, no, ell no te l’ha jugada, no. No? Vols dir que…? Rambla, no. Ell no, Camps, veritat?