Publicat el 1 de març de 2013
Torna la indecència al balcó de l’ajuntament
Finalment no ha nevat, a Bétera. Ha plogut, però tampoc allò que s’esperava o hom predeia que… Fred a manta, també suportable, i poques sorpreses. Ens deixa més gelats, per exemple, la indecència política del pp i els seus gànsters que tota la neu que Canal 9 esbomba per amagar una societat fracassada: que Rita Barberà pegue bots al balcó de l’ajuntament festejant la ruïna dels valencians, provocada pel lladrocini dels seus, consentida o orquestrada, espanta més que la neu, la pedra i l’aigua que corre barranc avall fins a la mar. Sembla que un grapat de gent els ha cantat les quaranta, però bulldoger i els seus se n’han rigut, els han insultat o pitjor, els han volgut menysprear. Ah, la política valenciana i les seues falles, pobres, que ja no tapen res, res de res, sinó la brutícia d’una societat castrada, emmordassada, malalta, pel fum i la traca. Tanta misèria no la podia dur sinó la política d’unes males persones que viuen de la mentida, la rancúnia i el desfici. Aquella donota que passejava en ferrari fa uns mesos, que es menjava les llagostes a grapats, que es burlava de centenars de milers de valencians que no es creien la falsa riquesa de la terreta, ni ens enganyava el luxe ni l’enveja, no és sinó una dona petita, que s’amaga en el populisme darrere d’unes joves falleretes que, pobres, no fan més llums. Durant vint dies el balconet de l’ajuntament de València tindrà la densitat de corrupció més gran d’Europa, ballaran i botaran sobre els morts, damunt una ciutat de cadàvers, de desocupats, d’enganyats, d’estafats de la política, els bancs, els empresaris, els jutges, els reis borbons i tanta mandanga com pugueu encabir. València és gran, i tan menuda de colp.
Una tempesta de neu, aigua i pedra no, Rita, però el balconet, ai, ves on has trobat cau i club per rebentar-nos a pets.
Una tempesta de neu, aigua i pedra no, Rita, però el balconet, ai, ves on has trobat cau i club per rebentar-nos a pets.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
” Els habitants d´aquestes terres es divideixen en dos,
els que tenen cervell (i el gasten) però no tenen lloc al balconet
i els que tenen lloc al balconet però no cervell”
Abul-Ala al -Maari (veï de Russafa)
P.D:
-.Federica: Ma que tens món Durru…
-. Durruti: Crisma o terme Federica, els del meu poble triarem llibres,llibres
Federica.