Som irreductibles (2)
En aquest segon apunt sobre el llibre del “pilotari” Fenollosa, faré referència a l’abandó de la llengua que fan els joves, potser perquè ningú no els garanteix un país de primera on emprar-la…
“I tot això ja passa al nostre territori (la referència sembla que és exclusiva per al país valencià, però podria estendre’s a tot el país sencer) que no planteja (supose que farà referència als polítics, als empresaris, a l’escola, als llauradors, als infermers, als funcionaris de primera, a l’església, als col·leccionistes de cromos…) que no planteja cap projecte nacional potent, al marge de l’espanyol: que no ofereix una alternativa atractiva i de pes que incloga la llengua com a element primari, identificador, definitori.”
Jo ací afegiria a més de la llengua, futur, oci, sexe, feina digna, drets humans, democràcia, economia, esperança, coneixement…
Joan Baldoví faria bé de preguntar-se si, en presentar-se a president dels valencians, té clar quina mena de país ens vol oferir, voldrà oferir a joves i a vells, més enllà d’una sucursal corrupta, provinciana i esclavitzada a aquella diarrera de nom espanya.
Irreductibles, una història de la llengua i la literatura dels valencians. carles fenollosa, drassana