Ulisses20

Comence a llegir el nou llibre de Carles Fenollosa —Fenollosa és nom de pilotari—, i en servirà per manifestar unes quantes opinions-accions tan particulars com punyents: si el llibre cerca utilitat, debat, provocar l’activisme valencià irreductible.

Els joves, sobre els quals hom pensaria bastir el futur dels valencians, no sembla que ens estimen gaire, ni els valencians ni els antivalencians. El 90% almenys renucien a la llegua quan són amb els amics. Amb els anys, les estadístiques empitjoren, pel que fa a l’ús de la llengua, fora i dins de l’escola. Vaja, que els joves renuncien a ser o fer de valencians, i s’apunten voluntàriament a fer d’espanyols: malgrat que espanya els escanya, els aterra, els pega al cap: entre el jovent, la desocupació és un producte espanyol d’èxit.

Doncs, malgrat que espanya escanya el futur del noranta per cent dels joves, aquest s’apunten a fer d’antivalencians i, entre més coses, renuncien a fer ús de la llengua, quan són entre iguals. De la llengua dels valencians, que és el català més bell, com deia Enric Valor.

En canvi d’aquell odi espanyol contra nosaltres, els valencians, els joves, encara si llepen la mà als colons, a veure si els cau res…