Si això és l’agost (20)
He fet un viatge llamp a Xàbia, a la Sobirana, una caseta dels amics Pepa i Ferran, per adobar els últims detalls de l’exposició sobre els moriscos, 400 anys després de l’expulsió. Un parell d’hores de faena i cap a casa de nou, en un temps record. Com que l’esforç no ha sigut a canvi de res, ells m’oferien tot de regals de la Marina, raïm de moscatell, llet merengada, coca, una copeta de wiski de Malta extraordinari (del contraban de Xàbia segurament), i encara tres… taronges que no són taronges que són aranges. (Això aspreja o amargueja, Ferran?). En tornar comprove el nou rècord, aquest sí de veritat, de l’Usain Bolt, en una cursa estratosfèrica de dos-cents metres d’aquest home increïble.
La Marina, amb aquella baixada des d’Oliva, ja obri el paisatge a les dues bandes, amb el Montgó i la serra de Segària vigilants d’unes valls tan urbanitzades com belles, increïble que encara siguen, talment com anem pegant a trencar, els valencians, contra el paisatge. El trànsit de tornada, viatjar de nit confon més que no es pensa, és d’estiu caòtic, a vora mar. L’autopista, de peatge particular per als valencians, va ben plena. Ja a casa, espere un altre amic, que baixa del nord, amb avaria inclosa al cotxe. Avui soparem tard, però el jorn, doblement, triple fins i tot, ha sigut condidor com no esperava.