Usain Bolt és l’home més veloç, els més ràpid. L’atletisme té aquell punt d’espectacle que no trobe en els altres esports. La velocitat encara és la cirereta. Avui, el jamaicà Usain ha fet una cursa d’impressió, i encara semblava que podia anar-hi a més, aquell home. Els somriures sempre, algunes carasses, la xirigota, ell mateix és un espectacle, sobretot quan corre els cent metres, els dos-cents. I després tothom li va al darrere, cercant-lo, impossible d’acaçar, perquè és d’un altre temps, d’un altre espai, l’Usain, estratosfèric. Per bé que té un cos gran, gairebé desproporcionat, gegantí, però tant se val, va al davant tallant el vent, deixant-lo enrere. Cent metres per recordar a partir d’ara mateix, aquest 16 d’agost, de Sant Roc, que avui, a Bétera, com que som en plena crisi, solament acompanyaven els clavaris un tabal i una dolçaina, això sí, era la dolçaina major del poble. Ahir mateix, en trauré el Sant de l’església, la Colla va interpretar la Moixaranga, per anar canviant alguns tòpics, uns altres himnes, uns altres vents, petits, inapreciables, com avui canviava el vent aquell home de Jamaica, el més veloç, des que tenim cronòmetres que ho certifiquen, després de molts segles de civilització.