Rita ‘Nocaut’ Barberà
Si li escarboteu el galliner, la lloca traurà més pit i us farà beure l’aigua amarga d’una fel que no té odi, sinó tot l’odi reservat per als combats fets a mida. Si alguna cosa els agrada de tenir, als propietaris del balcó municipal és el temps ocupat en aquestes martingales: la brega, l’orgull valencià, l’amor ferit, l’ala trencada, el victimisme contra els valencians. Si saben fer res, titos i lloques, és fer brega de pollastres: amolleu-los els gossos, que bones són les llobes d’aquest corral. Tant se val els veïns, la cultura, la política, els desocupats, la corrupció, Gürtel (ho recorda algú?), el major dels desastres polítics dels últims cinquanta anys a Europa… Els heu tocat el crostó, els heu furgat el ses…, ara ja tenen menjadora i raons per ocupar el temps i sentir-se més valencians que Blasco, Sant Vicent i Chanquete. Si els cal trauran la marededéu, i amb el nino com un fes, arramblaran contra cases d’una i de dues mans.
A morir, que fins a eleccions ja tenen caspa per llepar-se els bigots, els unglots de mala peça. Més roïns i ens trauen els ulls encara vius.