Pugeu la música!
El volum, no el seu cost. Ens han apujat l’IVA, el gasoli, els impostos del fem, la contribució de la casa, la llum, el telèfon, així que ara toca que pugen la música, el preu de les escoletes municipals de música. Com que s’han gastat els diners en la fórmula 1, que ha sigut una completa ruïna, tan poca gent que ha anat, tan poca gent que ho ha vist per televisió, i tan poca gent com ha comprat res als barris on feien passar els cotxes, el negoci va lluït. Un negoci de ruïna total ha portat les bandes de música i les escoletes a un carreró. És veritat que això de les bandes oficials és un món, de vegades poc transparent, pegant en opac, però ves que fan un paper, el fan?, indubtablement. Però com que el calaix és buit, la directora de l’Institut Valencià de la Música demana als pares que facen l’esforç de pagar més diners per l’escoleta municipal dels seus fills. Si volen salvar els plats, el bombo, i les carpetes amb les partitures, que paguen, els pares, que facen loteries, i rifes, que la cultura no és gratuïta i cal posar penyora.
Així, els gins, les falles, els cotxes, els barcos, l’òpera, el palau, el Menta, o l’exèrcit d’advocats que van pagant per salvar el pirata i els quaranta lladres del sud ens eixiran gairebé regalats.
Imma, n’hi ha qui el morro li agrada molt fet, i n’hi ha qui li trau vora d’un ditet.