Pont Folk: homenatge a la mediterrània (variació3)
Del mas de Noguera, quaranta músics, com quaranta lladres, homenatgen la mar. La Mediterrània és una mar entre terres, domèstica i salvatge, una cruïlla de pobles i cultures. Sobre l’aigua, un pont de veus, de pasteres, de crits i de cants, de música, d’un viure a vora mar que trenca fronteres, una quimera d’encontres –mar enllà, en el secà–, de ports, de vinyes, d’alzines i d’oliveres. Una mar de naus, d’herois i de mortals, primera pàtria d’aquella història d’Homer, que va decidir enviar els argonautes a l’atzar de l’aventura, a trobar la mort. Ulisses, que va buscar en va les respostes al coneixement, perdut en una mar d’illes, de llengües. Mar i mare, Thàlassa, Yam, Deniz, Mediterrània. Àfrica, Àsia i Europa, vet ací la trilogia mediterrània, una aigua que banya més de vint països a través de milers de quilòmetres i de costes. Conec uns rius que van a morir-hi, conec uns rius, i uns barrancs, que dòcils van a morir. Aquesta és la mar interior més gran, mar de poetes, font inesgotable de mirades. Mare o mar. Mediterrània, mar de penínsules, de caps, de costes urbanes, mar d’amenaces. De música, sobretot, aquesta setmana, de polques, de masurques i tarantel·les, de bourrées, i de més encants i regsitres. Des del secà de Castelló, aquests quaranta músics, encara tendres, no li giren l’esquena a la mar. Que la visita de Miquel Gil i els Obrint Pas els destape la gerreta de les muses.
Hola Albert, parlant de musica, el pasat divendres vaig poder gaudir al teu poble barbaritats, enhorabona als organitzadors, puguerem vore al Botifarra, a Fermin Pardo (no el coneixía) i a Vanesa Muela, a mes d´alguns balls, tot conduit per Pep Ricart, sigué un acte molt natural i espectacular. No se que teniu en eixe poble, que li fiqueu a les coses que feu, que enamora a qualsevol.