Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Pobres becàries de canal 9

Vespra de dissabte: quedem amb els amics, amb l?excusa que els xiquets, després d?una setmana més aviat curta i un cap de setmana amenaçador, han de retrobar l?oci infantil: juguen a la PSP, en la seua immensa majoria, a partits de la lliga espanyola. Nosaltres no celebrem res, això de la festa espanyola, al contrari, ens fem un tip de riure, sobretot per aquelles cares de la gent que diu tenir la patent de la pàtria: veure els rostres dels polítics és aclaridor, evidencia la realitat que diuen defensar: els ulls no els perdonen què voldrien: el retorn a la vida fosca, apolillada, dels cucs a l?arròs, amb tot de palometes voleiant per damunt la dacsa i ells, Rajoy, Camps i la banda del e2000, assenyalant qui ha de viure i qui ha de tenir els dies comptats.
A la conversa també apareix una banda de protofeixistes que volien manifestar-se a Euskadi, en un polígon; però sobretot parlem dels aiguats al país, al sud del país. Cinquanta anys després d?aixo de València, hi ha pobles que han patit una desmesura considerable, bèstia, la qual cosa demostra com està de preparat el corral per atendre primeres necessitats.
Tenim un país de pandereta, senyor Camps, senyora Rita, un país de riota, ridícul, infraeuropeu. Però vostés només pensen a menjar gamba i a adobar concursos i premis amb els responsables d?un puticlub internacional. La història ja posarà a cadascú la làpida i la caseta de granit o de marbre, senyores.
Torne a les becàries, que no periodistes, de Canal 9. Pobres, elles que havien de ficar-se amb l?aigua al coll per retransmetre la notícia amb l?impacte que l?esdeveniment mereixia, perquè des de la seu central els demanaven realisme, verosimilitud en diuen, que el periodisme ha de viure?s amb passió. Llavors, amb l?impermeable i la katiuska amollen les xiques a la dula, enmig de l?aiguat, que no era manco avui: la fonètica no era bona, ni fluïda, pobres, com avui la mateixa Empar Marco, ai, volent descriure què passava al sud. Hi ha dies que no són el dia que voldríem. Pel que sembla, les candidates de Canal 9 havien de ficar-se d?aigua fins al coll: ? Demostreu què sou valencianes, collons, que no teniu la sang d?orxata? els havien de dir des de Burjassot, que és on hi ha la seu. I elles, pobres, que deien: ?però és que l?aigua ja ens arriba al parrús, que no podem anar-hi més avall sense córrer perill. Fins a la nou, fins més amunt de la gargamella si cal, els havien de respondre?
Avui hem patit per elles, càndides com són, les becàries. No vull pensar que passarà quan la notícia siga un foc, o un incendi: potser que les obliguen a cremar-se com els bonzos, o les obliguen a fer de retrat del borbó, per explicar com de dura és la vida valenciana, quan es vol arribar a dalt la notícia.
Tot menys explicar que si hi ha desori pels aiguats, una gran part de la responsabilitat és culpa de la projecció urbanística dels darrers vint anys, que ha anat tancant el pas natural de l?aigua, amb el permís d?enginyers i arquitectes que, fa molts anys, ixen dels nostres politècnics amb la lliçó sabuda: som un país, un regne, una comunitat sencera de becaris, que el cotó i la realitat valenciana no enganya ningú.



  1. no és becària: amparo montañana era (al menys fins a la passada legislatura) regidora del PP de l’ajuntament d’Alboraia, i té plaça fixa a canal 9… vocació, companys….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent