Ulisses20

Aquesta setmana puja la indignació al Camp de Túria un grau més. I ves que la temperatura ja era alta, que en ficar els dits a dins l’aigua la cosa ja et cremava fins al garró del peu. L’espurna l’ha llançada el conseller d’infrastructures valencià, Mario Flores, que confessava la incapacitat del seu govern per atendre les necessitats bàsiques d’aquesta comarca, almenys mentre tinguen al cap les infrastructures importants: el circuit urbà, l’obra faraònica sobre les arts, els parcs temàtics, i altres festetes de pinta’m el cul amb plastelina.

Ara per ara, segons paraules del Conseller, no n’hi ha en perspectiva acabar la CV-35, la via de comunicació que enllaça la comarca am la ciutat i amb l’interior del país, els Serrans i Ademús. La via que milers de valencians usem cada dia per anar a treballar. També s’ha afanyat, el Conseller, a reconèixer el bunyol (nosaltres ho qualifiquem de bonyigo), que es va fer en unir aquesta carretera amb el Baix-Pas, una pensada que haurien de conservar en els millors Politècnics del món civilitzat perquè no es repetís enlloc. L’obra solament que té vuit anys, però el desastre és imperdonable: de retratar arquitectes, enginyers i projectistes per a l’escarni públic.

El Conseller acaba dient que no tenen cap idea, cap, per resoldre el bunyol d’enllaç (nosaltres li diem bonyigo); que esperen que Lurdes o la Mare de Déu els envie el miracle dibuixat. I encara acaba, l’home, que si el 2017 l’autovia cap a Ademús no està acabada, ells, la Generalitat valenciana de tots els valencians, se’n faran càrrec. Ei, no és una broma ni una burla, és que l’home és planer i parla sense embuts. Ni els alcaldes de la comarca, gairebé tots del mateix partit del Conseller, no creien el que escoltaven: que a partir del 2017, si continua el desastre, ells es carregaran a muscle el que calga.

On són els tribunals, ara mateix? Les Audiències, els Suprems, els Constitucionals, per eixir a defensar els milers de ciutadans d’aquesta comarca? Potser que s’estiguen tots reservant les entrades per a la cursa de cotxes, pilots i putetes de l’estiu valencià més triomfal? Sens dubte que, uns quants, no hauríem d’haver abandonat mai els camins de carro.