Ulisses20

Demà ho anunciaran, perquè ja ho tenen decidit, que aterraran la llengua, per caprici, per demostrar-nos qui mana. Tant se val que la immersió siga l’únic model que garanteix l’aprenentatge de llengües, de totes tres, realment. Tant se val, els jutges tenen un sol objectiu i el tiraran endavant caiga qui caiga.

Això ja ho esperem, i no ens enfadarem pas. Perquè és en la resposta on caldria posar l’esforç i la tensió. I el primer que hauria de dir alguna cosa és el govern català: no acomplirem la sentència dels jutges. De cap manera. No deixarem sols els mestres, mai de la vida. I ens neguem que els alumnes catalans no aprenguen com cal les llengües, que és el que finalment pretenen, els jutges del TSJC. Convertir-nos en ciutadans de segona.

Més encara, el govern català hauria de ser més valent: no acomplirem cap sentència que atempte contra la decisió dels catalans i, a més, farem un pas més envant: no perdrem cap hora d’escola ensenyant la llengua espanola. Cap ni una. En tota l’escolaritat obligatòria. Per tres raons de pes, malgrat que n’hi hauria més:
L’una. Perquè els joves aprenguen espanol, no ens cal l’escola. N’hi ha prous recursos externs per aconseguir l’objectiu. Ho vulgues o no.
La segona. El temps l’esmerçarem a reforçar l’aprenentage de llengües que no són en contacte, en trobar situacions d’aprenentatge real. Perquè solament així assegurem una formació com cal de la primera llengua del país, i una formació adequada d’una segona major, l’anglés.
La tercera. Perquè és la decisió del govern català, i les jutges no hi són per damunt, ni per sobre. Si no és que prenen decisions polítiques (que és el que fan fa anys, molts anys).

Vet ací què hauria de dir demà el govern. Els mestres, i l’escola i la societat, n’estem convençuts que respondran. Amb qui no confiem gaire, dissortadament, és amb els polítics i la seua fluixera de cames i d’esperit.