Mestre de l’oralitat
Demà participaré d’unes jornades homenatge a Llorenç Giménez, el gran mestre valencià de l’oralitat, potser el primer contacontes valencià i el primer mestre que va obrir-nos via, que explicar contes, explicar històries i succeïts, era fer una literatura de primera, elevar la llengua oral, i provocar l’admiració entre els xiquets però també entre els adults.
A la taula redona, que organitza l’associació cultural el Barranc de Paiporta, i conduirà Carles Cano, hi serà Fina Masgrau, Vicent Cortés i Òscar Mora, i en parlarem d’això i d’allò, dels contes, de la història dels valencians, de la llengua, del país de segona i d’una política feta contra nosaltres, mane qui mane. Però sobretot parlarem de Llorenç. Perquè, com deia Vicent Partal, si aquest país és millor, infinitament millor, és gràcies a homes com Llorenç, o Ferran o Carme Miquel, que van dignificar-lo, elevar-lo a cultura europea…
Ves l’altre dia, què em trobe en una llibreria de vell? Un llibre de referència que Llorenç duia baix del braç fa quants anys d’això?, el manual Sara Bryant d’explicar contes, que havia traduït Ramon Folch i Camarasa i havia editat la Llar del llibre, el 1983: Llorenç quan explicava contes en parlava, d’un llibre de referència, per als mestres joves i per als futurs mestres: mestres, expliqueu contes als xiquets, no feu l’ase, i llegiu, llegiu dia i nit, perquè els valencians siguen grans lectors. Aquest llibre us ajudarà a preparar-vos, no perdeu el temps, llegiu. El manual em va costar dos euros i mig i trobe que l’he comprat cinc vegades. I sempre que el trobe, de vell naturalment, em fa goig emportar-me’l, de record i d’homenatge. Però demà encara no sé què dire, en la taula redona, ves. Encara no ho sé. O potser que sí, que explicaré com ens vam trobar, de casualitat, en els anys setanta, dos homes i un destí, això, potser que explicaré això.