Ulisses20

De matí puge a la Glorieta pre recordar l’encontre. De l’un costat la bandeta juvenil acompanya la marededéu dels Dolors. De l’altre, la banda sènior, acompanya el crist, suposadament ressuscitat. Quan es troben, en un protocol molt amater, lliuren els coloms i la banda gran, la que representa que té els músics fets, més madurs, torna amb l’himne espanyol, una herència franquista que encara no hem superat: el feixisme té tocs més enllà de la ideologia, que són al moll de l’os, tan mamats que són difícils de superar. Explica als presidents de la banda, als directius, als músics amics, perquè s’encaborien a repetir tòpics de dictadura, com si l’amo feixista encara es passegés sota el pal·li, amo i senyor. No s’entén, però passa. Encara sort que Rausell alça la mà, i algú dispara el castell que retrona i l’himne se’n va a pastar fang que ningú no el sent, la guàrdia que saluda militarment, i els músics desisteixen del seu exercici ideològic tan musical. Visca Bach i Amadeus.

Diumenge de Ressurrecció. Paella. Els mallorquins també ens retraten d’aquella manera, als valencians, en aquella televisió. Ho he descobert a través del Youtube. Som això, els valencians, poqueta cosa més. Paella, fartons, falles, encontres… NO ens sentim ridículs, ni insultats, sinó dòcils d’una processó que encara aguanta el PP més enllà del paradís: ací en la terra com en el cel. Passió, mort i ressurrecció. Les enquestes, una altra mentida, prediuen una pujada de Camps, pujada als cels, s’entén. En aquesta Pasqua rocambolesca, si el Papa n’ha eixit qüestionat per afers del silenci als abusos sobre els xiquets, Camps s’hi ha presentat com a primer voluntari a substituir-lo. Paraula.

Camps de Papa. De papa de tots els cristians. Per Obra i gràcia de l’Opus, del PP, de Camps mateix. I el balconet de Roma com a nou escenari per a les mascletades mundials, universals, cristianes… No ho gaudiria Rita ni res. Alcaldessa del món, Rita, i ell, Franceso Camps, com el nou Francesco d’Asís, de València, Papa. Què més podem demanar els valencians, un nou papa, més enllà d’una majoria absoluta tan celestial. Encontres, en fase 3D. Els valencians som la solució al misteri de la Santíssima.

Vicentet, si vas a l’hort, porta figues, porta figues…, Vicentet, si vas a l’hort, porta figues i albercocs, si vas a l’hort… I fes del nostre Camps, el Francesco que tots esperàvem.