Ulisses20

Darrer diumenge d’octubre, com cada any i en fa un sac, el camí ja és ben sabut, eixiu a la carretera que cal aplegar-se al Puig. Enguany més que n’hi ha noves: la notícia que Al Tall plega, la pròxima independència de Catalunya, què passarà amb els valencians… I amb els independentistes, capaços de venir plegats a valència i incapaços d’anar plegats a les votaes de Catalunya.
El Puig és un indicador valencià de coratge, d’un grapat d’encoratjats valencianistes que voldrien millorar el futur del país, però que no tenim gaire representació social, malgrat la ruïna a la qual ens ha portat el pp d’espana i el pp valencià, els valencians en la seua majoria tenen més por del tabú catalanista que de l’infern on ens ha portat el pp espanolista.
Au, demà cap a muntanya, a preparar la batalla de València que ja fa segles que dura. Ah, el temps ja ha canviat ací baix, que comença a fer un fred que pela. Abrigueu-vos.

Ara mateix eixim cap a Llíria, al concert de Miquel Gil i Feliu Ventura.