La nit Estellés a Bétera: resistència a l’ocupació
“Un inventari dolorossíssim, un camp d’amor, una lenta tristesa, un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia…”
Cada any ens retrobem amb la lectura dels versos de Vicent Andrés Estellés. D’uns anys ençà que llegim públicament el poeta, que ens reafirmem amb fermesa per la identitat, ser qui som:
“he tornat. Feia temps que no havia tornat. Entre dues clarors recórrec uns carrers.”
És la nostra manera de dir-nos valencians, per damunt d’aquella idiotesa que ens voldria adormits, muts, callats per sempre. N’hi ha metges o retors o militars o consellers que diuen que això de la llengua, el català, no paga la pena, que allò important és curar les persones en espanyol. L’idiota, polític o militar o metge, es pensa que encara tenim l’esperit oprimit o servil o agenollat davant l’amo. Com n’hi ha qui pensa que llegir els poetes és fer cultura, només, que no caldrà traure la fel i plantar-la davant aquells lladres, davant la mala hora de la seua vinguda. Llegir Estellés públicament, una nit cada any, és la nostra particular resistència a l’ocupació. És la defensa a ultrança dels drets humans. Això ja és una manera particular de lectura, entre els valencians, convocar centenars de lectors que reciten això, els versos d’Estellés: potser perquè ja no volem ser amables, ja no ens passa de voler l’amabilitat ni callar ni girar-nos d’esquena, davant tanta intolerància. «Ara el castell naufraga tristament en la boira. Ara el rei surarà damunt un llit de boira. Ara les porcellanes flotaran en la boira. Els renills dels cavalls ofegant-se en la boira.»
Com cada nit, d’uns anys ençà, a l’ateneu llegirem públicament el poeta Vicent, els versos del poeta més gran entre els valencians, possiblement, que ens mantindrem fidels per sempre. A la llengua, a la terra, al país.
En començar a partir de les vuit, avui tindrem el regal del concert de Tomàs de los Santos, a través d’Acció Cultural. En acabar, llegirem Coral Romput, un fragment, usn quants fragments esparsos, d’aquest gegantí poemari de 1.240 versos. Un inventari. un cant al país. Un alliberament.