Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 21 de juny de 2008

La lleva valenciana del PP.

València acull tot de festivals gloriosos, fatus, colossals, d’uns anys ençà, i per això ara fa unes hores que tenim inaugurat el gran congrés de les noves idees de la dreta espanyola, i més hores encara que queden de deliberació i filosofia. Bé, els partits, de dreta o d’esquerra, prou que tenen dret a fer congressos i jornades d’estudi, a veure si el coneixement i la ciència els fa prou pes com per posar-lo després a disposició en el seu quefer de govern o oposició.

Em tem que València no solament fa el paper d’acollidora de l’esdeveniment: després de tantes victòries i mostres de devoció dretana dels valencians, tants anys donant-los la confiança, els diners i l’autoritat moral del govern de pobles i ciutats, ara tothom ha girat la mirada vers aquesta gran menjadora paranormal, fallera, turística, en què han convertit València: Camps, Rita, Pons, Font de Mora, són gladiadors com a poc de la nova espanya que ells dibuixen, són genis lluents, futurs beats vaticans, i fins i tot, sagetes de la nova Atlantida de l’Opus, València, Alacant, Castelló als peus de l’Espanya monàrquica.

Ni el pitjor dels enemics, ni els amics més assenyats, podien pensar que aquets galifardeus podien convertir-se en els nous portadors de la flama que el partit popular vol refer. Perquè si aquests han de ser els pensadors, els homes cultes, els grans referents polítics d’aquell partit, la cosa no ens pot anar millor. Poca broma. O potser l’exemple de Zaplana a Madrid no ha destapat el nivell d’home nou que representa governava València? O potser no veurà ara tothom com patim des de València els homes que propugnen seran els salvadors de la seua pàtria?

Ens convé el caos, ens convé destapar tanta pobresa d’esperit, ens convé destapar l’amiguisme, el models antidemocràtics disfressats de modernitat, la pobresa de diàleg i la poca capacitat de debat i de reflexió que representa el model valencià que volen escampar a la resta de l’Estat.

Una altra cosa fóra que, ai, tanta dissort com vivim fa anys a València, agradés a la resta de províncies espanyoles. Ves, llavors sí que caldrà proveir-nos d’espardenyes Artengo, vuit euros a Decathlon, per arrencar a córrer.



  1. Cal ser solidaris. Medecina de la seua. Ara que el “sistema” sols funciona ací. Com a Sicília. És territorial.
    El merder que s’acosta serà per a llogar-hi cadires…..hahhahaha

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent