Ulisses20

Demane que em donen l’aigua a l’hidrant de Sant Ramon, una partida del terme de Bétera. En realitat és la tercera o la quarta vegada que ho faig, perquè l’encarregat, més jove que jo, sembla que és dur de muscles o d’intencions, mai no se sap. Em demana el nom, li’l done, em demana si estic al corrent, li dic que és la tercera vegada que li ho confirme, que estic al corrent de rebuts i pagaments, em demana si n’estic segur, li amolle que ho comprove ell mateix, no ho farà, segur, potser m’equivoque, però n’hi ha que naixen vestits i per no moure’s gaire més del compte ni es canvien per dormir, em torna a demana el nom, li’l dic, li’l repetesc, fa com que l’escriu en una agenda electrònica, li dic que l’escriga correctament en valencià, ell em respon que això no li preocupa, gens en absolut no li preocupa, l’escriurà com jo li diga, li’l torne a cantar en valencià, perquè no s’equivoque: no em preocupa, respon, gens ni miqueta. No li preocupen gaires coses, pel que veig, tret de si estic al corrent dels rebuts. És un parell d’anys més jove, una miqueta més fins i tot, però em sembla que vam anar al mateix institut, ell s’hi dedica completament al camp, i jo en les hores lliures. Però, Ismael, t’hauria de preocupar, d’escriure el meu nom en valencià. Res, predicar en un terròs.

Vinc a ca’ls Broseta, perquè vull canviar-me el mòbil, no sé què passa però aquest que tinc se m’agafa al cabell i me’ls estira cada vegada que me’l trec de l’orella. Em demana totes les collonades del nom, el número, el nif, i quants punts pense que tinc, i si sóc o no del Pla blau de Movistar. Li dic que, mentre no em coste res, faça per traure els punts perquè el telèfon m’isca de franc. Passen gairebé tres quarts amb tot el procés, mentrestant va atenent més clients, diu el preu de les coses, cobra, apunta, però va deixant senyals que, alhora, no m’ha oblidat, assegura que cal anar esperant tot de missatges de telefònica, perquè li envien la informació necessària. Un colp passat el calvari, comença per presentar-me els telefons que són de franc, els barats, els que no depassen els cinquanta euros. Amb el que tens, és el que puc oferir-te. Li dic que en vull un que tinga la informació en valencià, almenys que tinga la possibilitat de posar-li-la en valencià. Home, es queixa, no vodràs, amb la feinada que tinc, que em preocupe de saber quins telèfons tenen la possibilitat del valencià. Bé que t’interesses per altres coses, és un petit esforç afegit, li dic. Com vaig a buscar la informació en cada telefon? No cal, li responc, la pàgina de telefònica i d’altres companyies ja tenen aquesta informació, amb un sol clic. Estàs boig, jo solament vaig a la meua pàgina, entens, tinc massa feina per entretenir-me amb la llengua. Li dic que no es preocupe, que m’apuntaré els models que ofereix i que jo faré per dir-li quins tenen o no la possibilitat de tenir el menú com cal. Els altres ja te’ls podràs confitar. Demà tornaré.

Ell, Jose, ja sap que jo sóc del morro fort; pero jo també ho sé, que ell és del morrut roig.