Ulisses20

Les formes i els símbols són importants, si defensen projectes nobles, la llengua del país, els drets i la llibertat. és això la flama del Canigó, que baixa d’una muntanya que també és símbol i llengua i s’estén arreu del país, enllà, per defensar el territori de la barbàrie i el setge feixista de tottemps.

Anit a l’ateneu vam llegir el manifest que havia redactat el conseller Lluís Puig, i després vam llegir un poema de Joan Maragall. Sopàrem a la fresca i repassàrem la situació política del món, sobretot la del món dels valencians. El manifest: «La flama és foc, és llum, i ens captiva contemplar la dansa que genera enmig de les ombres. La seva llum il·lumina el camí dels homes que la baixen del cim del Canigó per repartir-la entre una munió de voluntaris que l’escampen arreu, i la fan arribar on els homes i les dones de bona voluntat volen fer festa. Més tard, també il·lumina infinitat de pobles i ciutats quan encenen la foguera, arreu dels Països Catalans, ja que si alguna festa ens fa ser nació completa és aquesta festa del solstici d’estiu: la nit més curta i el dia més llarg. I, per si això fos poca cosa, la festa de Sant Joan ens relliga amb la Mediterrània, símbol d’una cultura que no separa, sinó que ens agermana, malgrat que ara aquesta mar siga la tomba de tants com escapen de drames i misèries, a la recerca de la llibertat. El seu foc ens regenera, ens fa reviure les ganes de viure en plenitud el nou estiu arribat (si pot ser sense incendis), però amb tota la força i el desig que el foc creme allò que és vell, corcat i caducat, que de les seues cendres podrà renéixer tot allò nou que desitgem com a poble. I el paisatge oscil·lant que les flames ens dibuixen i ens insinuen dins la foscor, és un paisatge de natura i cultura que les mans d’homes i dones de la terra han anat pintant amb els segles. Les mans que han sembrat camps i vinyes, les mans que han construït amb pedra camins, còrrecs, cabanes i orris (i catxirulos i casetes com diem a bétera); les mans que han construït barques, rais i llaguts per a la pesca i el transport. Mans, en definitiva, que ens han transmès la festa i que ens han acaronat i gronxat en la nostra infantesa. Deixeu-me que acabe amb els versos finals de la cançó La Nit de Sant Joan, de Jaume Sisa: