Ulisses20

Una fira de llibres hauria de ser una declaració de principis, un combat contra la ceguesa i la ignorància, contra un país analbafet que a penes si fa llegir els seus: si el 95% dels habitants d’un país no són capaços de llegir en la llengua del país –ací n’hi ha un grapat que no són capaços de llegir mai–, som en un daltabaix civil, en un precipici que ens aboca fondo, fins a l’infern. Ves si portem anys en caiguda lliure, els valencians.

Però els polítics cofois, aconformats per unes molles, i un sac de mentides carregat a l’esquena per escampar com uns falsos reis d’orient, polítics mediocres, inútils, incapaços…

En aquesta fira de llibres de l’Ateneu que, estrenarà en uns dies un petit homenatge a George Orwell, hom espera i atia i proclama que l’acció va més enllà de la venda de llibres en català, més enllà de cloure el centenari Joan Fuster, més enllà de convidar els veïns a tenir llibres a casa o fins i tot més enllà de contrarestar l’analfabetisme lector dels valencians. Més enllà de convidar grans autors d’una exquisitesa contrastada. Fins i tot.

Diu Orwell, en la seua declaració dels anys trenta, en explicar per què escriu: “el meu desig més gran durant els últims deu anys ha estat convertir l’escriptura política en un art. El meu punt de partida és sempre prendre partit, tenir una sensació d’injustícia. Quan m’assec a escriure no dic, ara faré una obra d’art, Escric perquè hi ha alguna mentida  que vull desemmascarar, algun fet sobre el qual vull cridar l’atenció, i la meua preocupació inicial és fer-me sentir.”

Quan l’ateneu organitza aquesta fira de llibres només en la llengua dels valencians, el català d’Enric Valor, de Fuster o d’Estellés, el valencià d’Ausiàs Marc, Ferran Zurriaga o Carles Salvador, i tant que prenem partit i ens comprometem de valent per la lectura dels valencians, per l’alfabetització necessària i per posar els llibres a l’alçada del valor que mereixen. Ho fem també per identitat, per potenciar els autors, els editors, els il·lustradors, els traductors…, que fan possible un món més culte i lliure. Ho fem en una posta decidida per una tria de llengua culta i elevada. Ho fem pel país.

Orwell diu que escriu contra el totalitarisme, contra el feixisme. Ben fet. Encara hi som. I nosaltres continuem els seus passos ferms i segurs. Per la llibertat. Però aquesta també és una fira en favor de la bellesa, de l’estètica, de la descripció d’un paisatge amorós, o de la poesia més petita i emotiva. És una declaració en tota regla a ser millors, més bones persones, malgrats tants inconvenients i tantes dificulats i mentides com vivim cada dia, dels polítics i la mare que els va parir.

Ara som just a set dies de la inauguració.