La cultura i el torero
«Un bou té més dignitat que un torero. I no us penseu que, en proposar-s’ho, el primer no faria millor de conseller.»
Si hem arribat que un torero és el màxim responsable de la cultura d’un país (el cas valencià) és que hem elevat l’analfabetisme a la categoria de sublim. Vol dir, muiga l’escola, la cultura, la ciència i, per suposat, la llengua. Si es tractava de burlar-se’n de l’escola, de la universitat, del coneiximent, no calia arribar tan lluny ni caure tan fondo. L’exemple valencià és el paradigma. I Joan Fuster ja dirà que vulga dir, des del cel de plom que ens haurà tocat viure als valencians, després de morts i de tants de calvaris en vida. No diem, en quin punt del pou fondo han caigut els drets humans, “honorable” barrera!
Allò interessant de la proposta del torero analfet, vicente barrera, feixista i mala persona, és que ell, que reivindica de fer el ruc, de ser ruc, i pretén que el món també ho siga, tot solet ho fa des de l’espanyolisme. Això és perfecte. Ell, el torero, sense embuts posa l’espanyolisme, la reivindicació espanyolista, espanya si voleu, a l’alçada del fem de la quadra, però sense els animals que han fet possible el fem. Aquests animals, ací els hem salvat. En aquesta paròdia valenciana de la política.
Els valencians hauran de destriar entre València i Espanya, entre el coneixement i l’analfabetisme: entre la llibertat i la repressió. Entre l’equitat i el lladrocini que espanya representa. Espanya contra València. Ells mateix ja han començat per canviat el nom de la ciutat. Vaja, entre honestedat i corrupció, el torero què prefereix. Ai, els homenics.
A les clares, sense embuts, vicente barrera, conseller, vicepresident, ja ha destriat. Torero!
“Encara sort que milers de valencians no som d’aqueixa pasta, ni som espanyols ni ens en sentim, ni som rucs, ni analfabets. Ni corruptes ni lladres… Tu, extorero.”