La banda zaplana “el vell”
Una de les primeres bandes de lladregots ja va avisar a què venien a la política, però aleshores els jutges van dir que no, que allò no era prou, afirmar que s’omplirien les butxaques de diners, perquè eren diners dels valencians, no eren diners dels espanyols, i això no era robar, per als jutges, al contrari: si robaven als valencians, aquests necessitarien més diners per sobreviure, que emprarien als espanyols, amb uns interessos elevats. I així la roda girava, ens robaven, en demanàvem, pagàvem dues vegades, ens robaven… El vell va ser alliberat i deixat a casa, perquè els jutges deien que hi havia perill que és morís, però d’això ja fa uns anys, i el vell ha desaparegut, però els lladregots han tornat, amb el mateix nom, amb el mateix ritual, i el mateix partit, i els valencians girem i girem i continuem pagant interessos elevats, mentre els lladregots viuen i els jutges se’n riuen.
L’homenic arribà a menistrot dels lladregots, en recompensa a la feina feta. Però tot plegat no era malversació, no sinyor, perquè els valencians no són ningú en aquell territori hostil, malgrat que n’hi ha que voldrien enganyar-nos una volta i una altra, i una altra més, i una altra encara. Aquests del sumar, si arribaran al cabàs d’inútils, voldran cantar albaes en la mateixa cova d’alibabà, enllà del bernabeu.