Ulisses20

La dona va rebentar pel fetge, d’insuficiència hepàtica, o per excès, qui ho sabrà ja ho dirà, si ho vol explicar. A nosaltres tant mos fa so que arre, això del beure, que nosaltres també li peguem, però no tenim responsabilitats públiques, almenys no quan anem beguts fins al colze. Rita era cap de la banda a València, manava més que no volien uns altres caps de la mateixa banda, però menys que no volia ella, que també volia manar en el país dels morts, perquè dels vius de València ausades que era l’ama. No expliquen els seus com tenia tants diners públics tapant-li les campanyes, d’on anaven i venien els milions, qui els amagava al cotxe, als calaixos, al nas i als gots de ginebra, però les victòries no venen despullades ni són dels pobres de solemnitat: les comissions i les trampes i els subterfugis pagavan i apagaven durant anys i panys, campanyes, membres de la banda, dels mitjans, de les misses dites, dels múltiples casos de corrupció, però els jutges, ai, mai no van veure malversació, pobrets, ni davant les comissions que corrien com l’aigua per la séquia, ni quan ella corria amb ferrari amb aquell tarambana, ni pels diners destinats a tapar el papa, ni pels diners dels cotxes de rics, ni per res de res, els jutges no veien sinó una dona batlle que bevia com una boquera fins que el cos li va dir prou: la mort també la va salvar, abans que els jutges espanyols també la perdonaren, com han fet amb tanta corrupció franquista i espanyola: però ací hi havia xafarranxo de germanes, cunyats nebots regidors funcionaris oposició i fins i tot els ascolans de la seu: qui no bufava no mamava i filldeputa l’últim. Però, sabeu qui reomplia les ampolles de wis i gin quan s’acabaven?, en quin super les compraven?, qui era l’encarregat de la intendència alcohòlica?, com les entraven a l’ajuntament?, d’amagat?, pel balconet de falles?, per un forat al pany?, per l’escaleta de darrere?, pos no n’hi ha bufandins encara, maedéusinyor. Però malversació, ni una gota!