La banda dels banquers: riu-te’n d’alibabà
El programari mental espanyol és robar: per això cal ser d’una casta determinada, naturalment: borbó, polític, bisbe, jutge, alt funcionari, banquer… Aquests van destapar la caixa dels trons no fa gaire. Vull dir que fins fa ben poc, robaven el justetet que solien robar els banquers executius. Però, quan els polítics del pp i del psoe van alçar la veda, d’arruinar el sistema financer valencià, la festa va perdre vores i els marges es convertiren en il·limitats. La connivència dels polítics i els banquers va provocar una aliança de lladres que no coneixíem, almenys no tan escampada i eficaç: van deixar les caixes fortes de caixes i de bancs buides. Ni teranyines no van quedar. Voltors i rapinyaires es van desbocar i van començar a enviar diners als paradisos celestials: d’un colp els bancs no tenien res, res de res, i els venien pel preu d’un euro. Xa, si era barat que, amb un euro podies entrar a bancaixa i dir: vinc a comprar-los el banc, la caixa i la mare que vos ha parit a tots. És clar que l’euro dels pàries no era el mateix que l’euro d’uns altres lladres, que també eren banquers, quina causalitat. Els bancs a preu d’euro se’ls van quedar uns altres bancs. Quina jugada més perfecta. Però els jutges, que aleshores es follaven les panolles, no van veure res sospitós, ni xot que van dir. Res que no fora normal a espanyistan.
Davant l’alarma mundial, una crisi que riu-te’n de moisés quan trencà les taules de la llei, els polítics espanyols del pp i del psoe, van decidir que calia tornar a omplir les caixes fortes de bancs i de caixes (només si no eren valencianes, que aquestes les van tirar al mar, directament: moriu-vos en el fons, fillsdeputa!). Per omplir-les, agafarien els diners públics que guardaven per a les pensions, per a la sanitat, per a l’educació, per a la cultura (total pa lo que servia tot allò, es van dir) i van omplir uns quants sacs de tela d’arpillera que van lligar amb fil i agulla saquera. Centenars de milers de milions que no cabien en una vintena de tràilers de set eixos. Un exercici gratuït i ben rendible, però no espantava ni poc ni gaire. A més, van dir els polítics del pp i del psoe (vox encara vivia amagat a dins de tots dos) no cal que ens torneu els diners que us deixem. No sinyor, no cal que ens torneu res de res. Pa vosaltres, els banquers! Tot pa vosaltres, i podeu quedar-vos els sacs per a què juguen de per riure els vostres néts a la platja.
Els primers que van aplaudir són els banquers, naturalment, i els borbons, i els militars, i els retors, i els jutges, perquè d’això, d’aquest robatori a la llum del dia, els jutges del super suprem no van dir mai que fos malversació. Mai de la vida. No van moure ni un dit pels diners públics, aquests alts funcionaris públics que, segons la seua moral espanyola, són al servei de la gent. Una merdaaaaa!
Els banquers van eixir de vacances, es van comprar apartaments, van anar de creuer, es van comprar iots, fins i tot tenien servei de jet privat i sexe de luxe. Però això no ho van publicar els mitjans. Els mitjans van fer llistes dels homes rics, de les dones riques, dels fills que enviaven a estudiar a les millors escoles, que lluïen aquells cotxes, la bomba! quina festassa, els espanyols eren els més rics del món, si els bancs no havien de tornar-los res, com sí que passava al món civilitzat i democràtic, a europa per exemple: però els valencians, ai, aquests continuaven desgraciats com sempre, amb la motxilla matabi a l’esquena, el minador al camp, la mosca, l’aranya, el poll roig, els valencians amb els collons ensopegaven, en canvi els espanyols, els banquers sobretot, i els polítics, hala hala, a untar-se d’oli l’esquena i a fer volar els bitllets de cent! Anaven a gandia, a benidorm, i encara enviaven els criats amb les maletes als paradisos celestials (Cotino ja havia mort, pobre)
Caguenlosti, xa, si és que ens hem equivocat de nació, burros, que ja vos ho deia blasco, feu-vos espanyols, que vos eixirà a compte, que lligareu els gossos amb llonganisses i no caldrà que treballeu mai més en la vida, com els de madrit, que tots viuen del cuento de les platgers valencianes, de l’ave, de florentino, de la sexta, de gol, i no és cal per a res el corredor mediterrani, que no els cal!
Però sereu burros unamunos!