Ulisses20

A Castelló els valencianistes fan poc de forat: hi ha una xàrxia política controlada a ferro per espanyols de dreta i d’extrema dreta que no deixa passar ni l’aire, que el vent fa girar de cul la democràcia, que fa cent anys va desaparèixer. Com és, que passa aquell cataclisme antivalencià, no ho sabem, si una majoria parlen, almenys entre els pobles petits, aquella llengua ufana i bella, no ho sabem. Potser perquè és una ciutat petita i molt de poble, Castelló, com una cirereta per a vells càcics, amb pobles d’interior o de mar, de marges secs, d’oliveres i ametllers, i de ports amb barques petites, de xarxes que s’han d’apedaçar cada dia, que les màfies i els capos es passegen amples i segurs i protegits: les ermites, els fars petits de l’aigua avall, de la mar propera, els rècords falangistes que fan i desfan encara, com si el franquisme s’hagués quedat arrapat a la pedra in eternum. Per sempre. Malgrat que van tancar el cap de totes les màfies uns quants dies, no així cap dels promotors que pagaven i rebien favors, i vivien d’amagat entre més empresaris de renom, per haver robat i robat i robat qui sap els milions, dels quals han tornat poca cosa, a les comarques, el nord valencià només que els regala vots i vots i vots, per cacics que passen o moren… Són de Tirig, o Benicarló, o Sant Mateu, com podrien ser de Calàbria o Palerm, xa, els cacics viuen a l’empara sans i estalvis, protegits. La Jana, Traiguera, Vinaròs…

En canvi, n’hi ha músics o actors que encara s’estaran anys tancats només per una cançó, mentre els lladres roben i roben i tornen i viuen per anys i anys, famílies senceres amagades darrere dels ulls foscos de totes les dictadures: no sabeu com els van bombardejar aquells veïns, que encara ho recorden atemorits, no els torne a passar: aquests capos tenen agafats pels ous les institucions suposadament democràtiques, són amos, fan i desfan a l’ombra i descaradament, i la gent continua adulant-los i reverenciant, com si viviren encara cagats sota el dimoni, no fóra que tornaren les pistoles feixistes i els perderen la confiança dels criats. I els jutges què, què decideixen i contra què, si són de l’escola franquista, defensors a ultrança de les teories feixistes de tot temps a espanya? Què se n’ha fet, doncs, de les ulleres fosques d’aquell capo de corral, de l’amenaça eterna del sé qui ets i què vas fer? A Castelló, si pintem un rave, els valencians!