Jo veig el pont de Martigues
Aprofite la nit de Vilaweb per continuar la metàfora sobre què veig ara mateix, des de Bétera. Aquest estiu vam ser dalt de tot de Marsella, a la marededéu de la Guarda. Torne a Martigues, al poble de Janot. Vam passar tres dies especials d’estiu a la Provença, d’un cel net, malgrat que en aquest moment plou al poble,el cel és necessàriament net, per al record d’aquells dies amb els amics, amb un paisatge tan bell, que em serveix per tancar el dia amb goig.
Aquesta nit especial, de morts, d’en Burton i la nóvia cadàver, de tants ximples com fan el carabassa pel carrer, d’una cultura que s’escampa contra les pròpies tradicions i tot ho banalitza, torne a Marsella…
Demà, Tots Sants, és un altre record, de menut, al cementeri, de vesprades gèlides entre els morts, de jardineres lluents i de làpides d’una tristor d’època que fa temps que va passar. Per això, el retorn a Marsella, a través del Canigó, que m’ha provocat la portada de Vilaweb, em fa escriure…, retrobe de nou l’amistat, des de la Guarda.
Jo també he aprofitat aquesta nit per veure el Canigó desde Marselha i deixar totes aquestes ximpleries a banda. Certament la portada de Vilaweb també m’ha provocat un munt d’emocions i sentiments amb la fotografia, que ja he guardat en el meu arxiu i he anotat en la meua agenda, la possibilitat de fer un petit viatge l’any vinent …. Martigues, Cassis, les calanques, Marselha, la Guarda, el port …..
Acabo de llegir el blog del meu amic Albert, amic de més de 30 anys. Per respondre’t, m’agradarà veure bé des de nostra senyora de la guarda, el poble dels meus orígens, el poble dels “capa” i “bocha,” vull dir bétéra. JANOT