Jàfer i Navarro: imparables_incombustibles
Dos referents imprescindibles, en els anys setanta i vuitanta dins la literatura catalana que, llavors, es feia a València. Ara mateix, dues casualitats fan que siguen damunt la meua taula, totsdos, un altre colp. Ho mantinc, són dos referents inqüestionables. No sé si més enllà de la sèquia de Montcada (de l’Horta), com deia aleshores Vicent Escrivà, cap d’ells haurà fet gaire forat en la literatura catalana i en els programes de llibres de TV3. Ho dubte.
Salvador Jàfer és del Ràfol de Salem, i avui hem enviat un parell de classes de primària, tercer i quart, a passar dos dies. Abans de marxar havia trobat aquell llibret dels Caçadors Salvatges, i altres obres publicades en una primera aproximació de 3i4 a fer un recull complet d’un poeta jove. Llavors els he llegit uns versos i els he augurat una bona recerca del poeta, o dels seus referents, o dels seus versos escampats per la Vall d’Albaida. Casualment he trobat la pàgina, salvadorjafer.net, que no us heu de perdre, alhora que és per perdre’s, sens dubte.
Joan Navarro és un altre home especial, de literatura sense gaires concessions. Acaba de publicar una exquisitesa, una joia de text, de llibre, de pintura… Atlas, correspondències entre el pintor Pere Salinas i ell mateix, és el resultat d’una comunicació entre pintor i escriptor, poeta, que es presentarà a València dimecres, a la Casa del llibre. Vicent Alonso farà la lloa. El llibre l’ha publicat Tàndem i, quina casualitat, avui també m’ha plogut del cel. Un altre colp junts, que m’ha fet rellegir les seues pàgines. Veieu aquesta altra web, d’A,
Per anar fent salivera.
“Poiemúsiques” d’en Jàfer i músiques de…..feia experimental , però no me’n recorde del seu nom.
És una putada que tant de talent visca segrestat, collons !
i sapíguem -a través de tot mitjà audiovisual- dels més ridículs, fins i tot, quan van al bany.
Cordialment.