Ulisses20

“Fins a fa quatre dies, en diverses ciutats i pobles valencians, parlar castellà a nivell familiar era una manera com una altra de fer el ridícul.” fenollosa, carles

Ara ves si fem el ridícul, els valencians. No solament pel que fa a la llengua, també pel que fa a defensar el camp, l’escola, o els esports, per posar tres exemples. La mateixa televisió dels valencians és capaç de dedicar molt d’espai del telenotícies a parlar d’un jugador de futbol que no jugarà a Catar, aquell país feixista i antidemocràtic, i ho farà diversos dies, desplaçant equips allà enllà a Pedreguer. En canvi, aquells dies que hi havia una final de frontó, de pilota, aquella notícia només si tenia uns segons i ningú no explicava qui eren els finalistes, d’on venien, si podien viure d’aquell esport. Vaja, que fins i tot ací els mitjans fan el ridícul, com molts periodistes valencians, que avantposen què passa a espanya en canvi d’explicar només que passa a València i al món. Com si explicar que passa a madrit ens fes més cultes o civilitzats. Fins ací tenen el cap colonitzat, tants inútils solts amb dret a menjadora pública.

Afegiu que davant els esports, Àpunt posa una falca d’una caixa popular que vol passar per valenciana, però que només si atia el mateix pinso que tothom menja, com si passar per valencià, ser valencià, fóra un impossible, una utopia, una baixesa. En canvi, els valencians, com ja va deixar escrit Joan Fuster, volem ser normals, ciutadans normals i corrents, això és, amb tots els drets. Com els portuguesos, tu, o els belgues.

Una cosa que espanya, i totes les seues capelles i ermites, amb els bars i places farcides de criats que aquests dies trauen banderetes, no entendran mai.

Irreductibles, una història de la llengua… de Carles Fenollosa