Invertim en llibertat, quaranta anys!
Tocant València, un mínim de quaranta anys per preparar la independència són necessaris. I sóc optimista de mena. Guanyador. Per això que els resultats de diumenge no em van decebre extraordinàriament. Des què tinc el dret de votar, no he guanyat mai, però sempre he participat amb il·lusió, amb claredat del que volia i em portava a actuar d’aquella manera. Encara més, tinc la sort de compartir amb molts amics el goig del debat, abans i després, de parlar-ne, de tornar l’endemà a treballar, malgrat uns resultats nefastos. Si fins avui no he pogut participar del moviment blocaire d’opinió (potser el millor que ens ha passat en els últims anys, malgrat que no comptem ni poc ni gens), ha sigut per qüestions de no poder atendre el debat com mereixia, i no per falta de ganes.
Ara aniré a pams, perquè això de diumenge demana llum, idees i brillantor, de tants neguits i dubtes com genera, tot plegat, el resultat a l’ample del país. No em destorba saber que València és la part pitjor, qui rep el major dels càstigs possibles, elecció rere elecció, no tant per les contínues i repetides majories del PP, afegit als continus errors d’un PSOE sense liders, pobrissó, rovellat com el balcó del Mas de les Xiquetes. A València el pitjor és que els valencians no tenim cap identitat definida, si no és l’espanyola i prou. No és que els matissos es difuminen, és que no n’hi ha cap matís possible que ens definesca, que ens situe en un punt del mapa. Els valencians no comptem, enlloc, si no és que ens confessem de primer espanyols.
N’hi ha més coses que fan de pitjor pair: l’escola, la cultura, l’ecologia, la mesura de les coses, la universitat o la investigació no comptem, en la lluita pel poder valencià. Ni l’abús sobre els llauradors, ni l’abús de la construcció, ni la desfeta del litoral, ni l’abús sobre el paisatge, el natural i l’urbà, ni els abocadors il·legals dels ajuntaments; no compta gens ni miqueta la corrupció, o la irresponsabilitat manifesta damunt quaranta morts al metro, ni l’abandó d’obres en carreteres de risc. Ni rodalies, ni autopistes de pagament exclusives per al nostre país, ni camps d’aviació. Res de tot això justifica pèrdua de vots en absolut. I per tot això mateix, el llenguatge dels polítics, dels futurs polítics valencians, haurà de canviar.
Abans, tots aquells polítics majors de quaranta anys haurien de tornar a una altra cosa; han de deixar la política. Començar per la decència de la seua dimissió és començar a posar en marxa aquest rellotge i els seus terminis, quaranta anys i lliures, finalment. Amb optimisme.
La independència, com a qualsevol altre país vindrà de la mà del PP. I no faig conya. Veus a Franklin, a Jefferson, etc. molt del Bloc. Veus a H. Kohl molt d’Inicitiva pel PV i unificant les dues Alemanyes?
PS: PER ALS QUE NO HO VEUEN TOT, SINÓ ODI ENVES EL PP: Perquè ha estat durant anys recollint al seu si les propostes econòmiques d’en Celestí Gimeno (Esquerra-PV) i posant-les com a pròpies ? A vore: alguna encertada estaran fent els populars quan som incapaços d’entendre que la gent els vota a d’ells.
Quant tenen el seny d’agafar el ciri pasqual i anar de romeria? malgrat que no s’ho crega. Tu creus que ells s’ho creuen?. Sí són hipòcrites. I?
Ja fa temps que veig que ací dins hi ha molt menys del que sembla.
Cordialment.
PS: vaig apuntar fa ja molt de temps que ho veia cap a 2021. I la gent se’n reia. No sabem què faran els populars la nit d’abans. Manquen 7 anys d’abonar el camp amb els sociates a España i els “popus” ací. Assaona el tros aquesta situació. I ara, comenceu a anar a les processons i d’altres litúrgies.