Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Insubmissió a la tria? (1)

Isaura. M’ho havien dit alguns amics, que l’aposta Bloc-iniciativa-verds, a València, no era gaire segura. Aquesta vegada tampoc. Malgrat que els amics mateix m’havien criticat l’aposta a favor d’una coalició nacionalista, que inclou l’esquerra, els verds, i encara millor si inclogués més coses, els republicans, els independentistes, entre més idees. Em diuen els amics que confie massa, en els polítics, malgrat que siguen joves, encara tendres, poc fets a la compra-venda d’idees, de patis, de setials que es paguen a preus de Banc Central Europeu. Que la meua confiança fa aigües només de veure el bloc d’Isaura, completament en castellà, sense excuses, malgrat que ella diu que la cosa és bilingüe (pitjor encara, pense jo). No m’ho acabe de creure, així que visite el bloc perquè de segur que hi ha alguna cosa que no quadra, de segur que hi ha algun botó que explicarà l’errada, que és una traducció de l’original, perquè l’entenguen els altres, que de segur que la llengua serà inqüestionable, almenys això. La llengua, Isaura!
Es confirma la pitjor de les sospistes, que els amics no havien de fer-me la guitza per no res. La llengua apareix, testimonial, al final d’un dels apunts. No arriba ni al cinc per cent, la llengua dels valencians en aquell bloc, que se suposa que és la cap de llista de major esperança dels valencians. No li valen excuses, ni raons, com ara que la campanya és per anar a Espanya, que la campanya vol fer forat allà on abans no gratàvem ni un senyal.
Per ací el fracàs podria començar a ser espectacular. Irremeiable. I ves que ella, Isaura, s’havia fet en una escola valencianista, en els primers anys d’infantesa. Però l’escola no ho pot tot. Almenys no pot tant com voldríem. Què diuen els altres socis, d’una decisió blocaire tan tristota? No ho sé. Però perdre vots per la llengua del bloc no és el millor dels inicis d’una relació que es volia fluïda i llarga.
En la presentació oficial, a Bétera, malgrat algunes estructures castellanes i no pocs barbarismes, s’expressava fluïdament en valencià, ella, animava a l’esperança d’un discurs que va fent-se, encara amb mancances, però que pot apuntar lluny, amb una mica de didàctica i un parell de cursets de repàs. Quina feta, això de les noves tecnologies i la futura comunicació política dels candidats.
Per la boca viu el peix, canta en Fito. Per la llengua pot començar a morir-se la iniciativa, si ningú no hi posa seny. O mitjans.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent