Gomorra, quan l’ètica no té valor.
L’ètica és un dels valors més cobejats, ara mateix, a l’empresa; dins la formació dels directius, l’ètica dels negocis és l’actiu més valuós. Ho diuen no pocs gurús de l’economia, de l’empresa grossa, i ja comencen a reorientar els seus discursos: l’ètica és fonamental per a l’èxit.
En canvi, a la política se li suposa la manca d’ètica. Ara i sempre. Des de temps immemorials, a la política la suposem acompanyada d’una manca considerable dels valors ètics. Tant se val el color del partit, el país, la nació o l’estat. No hi ha cap model polític, ni polítics que els hagen representat, al govern i a l’oposició, que no hagen patit un tret que, solament la seua acceptació popular, ja ens espanta per aterridor: brutor. Perquè no hi ha res de net en política, ens aseguraven els nostres pares quan de joves ens feiem els pinxos i els pollastregots per provar de salvar el món. Ens deien ignorants, jovençalls… que l’experiència i el món ja us farà caure de tos. Bé, prou vegades que hem caigut de tos i de més amunt, del burro fins i tot, una i una altra vegada. Que d’exemples de xoriços n’hem conegut tothom, arreu que mirem. Els uns més maldetres que els altres, però al cap i a la fi, lamentablement quanta raó tenien aquelles paraules dels nostres pares. En política no hi ha res de net, i València ara mateix és el paradigma de la corrupció en cadena. Dimissions?, responsabilitats?, penediments? Sou idiotes o què us passa…?
La decència no té res a veure amb la manca d’ètica. I el món i la política valenciana seran l’exemple que els llibres digitals explicaran a l’escola, en un futur no gaire llunyà. A robar a la Calderona! Quanta raó guarda la saviesa popular.
Camps al carrer, ha arribat l’hora del Blasquisme (el de Vicent no, l’atre). Blasco President! Segur que faria més pel país..
No en veig jo d’ètica enlloc! Ni al mòn empresarial. AIxò de l’ètica a l’empresa és, senzillament, una moda, un anhel. L’ètica empresarial es cau davant els balanços de resultats. Empresaris explotadors d’immigrants i autòctons, aprofitosos, sense vergonya ni escrúpols, a la vella imatge franquista encara hi ha molts.
Els polítics. Ai els polítics! De segur que hi ha d’ètics i honorables, no és el cas del nostre des-president de la Barbaritat Valenciana ni el de molts, la majoria, dels alcaldes que ens governen. No sé jo quí té menys ètica els governants o els qui els voten, perquè per a que governe un desvergonyit indecent l’ha de votar una massa de gent que pensa i actúa com ell. Ser pobre, treballador, obrer, proletari i votar la dreta és sinònim de no tenir valors ni ètica. Conec gent treballadora, pobra com jo, amb molta moralitat i caritat, i creences religioses, però gens d’ètica i amb valors vells i pudents. Així ens va. Ens governa qui ens governa perquè el vota qui el vota i el continuaràn votant, amb més fanatisme encara, perquè aquests personatges ens han retornat al segle XIX, als cacics i a vendre’s per un plat de paella. Quan Camps mora el vestiràn de sant i el treuràn en processons per València.