Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Gomorra, quan l’ètica no té valor.

L’ètica és un dels valors més cobejats, ara mateix, a l’empresa; dins la formació dels directius, l’ètica dels negocis és l’actiu més valuós. Ho diuen no pocs gurús de l’economia, de l’empresa grossa, i ja comencen a reorientar els seus discursos: l’ètica és fonamental per a l’èxit. 
En canvi, a la política se li suposa la manca d’ètica. Ara i sempre. Des de temps immemorials, a la política la suposem acompanyada d’una manca considerable dels valors ètics. Tant se val el color del partit, el país, la nació o l’estat. No hi ha cap model polític, ni polítics que els hagen representat, al govern i a l’oposició, que no hagen patit un tret que, solament la seua acceptació popular, ja ens espanta per aterridor: brutor. Perquè no hi ha res de net en política, ens aseguraven els nostres pares quan de joves ens feiem els pinxos i els pollastregots per provar de salvar el món. Ens deien ignorants, jovençalls… que l’experiència i el món ja us farà caure de tos. Bé, prou vegades que hem caigut de tos i de més amunt, del burro fins i tot, una i una altra vegada. Que d’exemples de xoriços n’hem conegut tothom, arreu que mirem. Els uns més maldetres que els altres, però al cap i a la fi, lamentablement quanta raó tenien aquelles paraules dels nostres pares. En política no hi ha res de net, i València ara mateix és el paradigma de la corrupció en cadena. Dimissions?, responsabilitats?, penediments? Sou idiotes o què us passa…?
La decència no té res a veure amb la manca d’ètica. I el món i la política valenciana seran l’exemple que els llibres digitals explicaran a l’escola, en un futur no gaire llunyà. A robar a la Calderona! Quanta raó guarda la saviesa popular.



  1. No en veig jo d’ètica enlloc! Ni al mòn empresarial. AIxò de l’ètica a l’empresa és, senzillament, una moda, un anhel. L’ètica empresarial es cau davant els balanços de resultats. Empresaris explotadors d’immigrants i autòctons, aprofitosos, sense vergonya ni escrúpols, a la vella imatge franquista encara hi ha molts.
    Els polítics. Ai els polítics! De segur que hi ha d’ètics i honorables, no és el cas del nostre des-president de la Barbaritat Valenciana ni el de molts, la majoria, dels alcaldes que ens governen. No sé jo quí té menys ètica els governants o els qui els voten, perquè per a que governe un desvergonyit indecent l’ha de votar una massa de gent que pensa i actúa com ell. Ser pobre, treballador, obrer, proletari i votar la dreta és sinònim de no tenir valors ni ètica. Conec gent treballadora, pobra com jo, amb molta moralitat i caritat, i creences religioses, però gens d’ètica i amb valors vells i pudents. Així ens va. Ens governa qui ens governa perquè el vota qui el vota i el continuaràn votant, amb més fanatisme encara, perquè aquests personatges ens han retornat al segle XIX, als cacics i a vendre’s per un plat de paella. Quan Camps mora el vestiràn de sant i el treuràn en processons per València.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent