Francisco, Fabra, Rambla, Serafí, Trini? Mans enlaire!
De primer, el terratrèmol us va traure de polleguera, us va deixar erts, morts de l’espant: havíeu patit un retgiró espectacular, com quan va guanyar la República, supose, i va sorprendre els vostres iaios feixistes, que després van enviar l’exèrcit, els borbons, els nazis alemanys, els mussolinians, a desfer el sucre…
Us heu refet de l’ensortit, a base de negar això i allò. Potser sí que, èticament, no havíeu actuat com calia, vau acceptar de dir, que potser moralment no ho havíeu fet bé. Però d’això a jugar-se el pessebre hi havia molt a recórrer. Ara, fins i tot hi ha qui ha convocat processons per traure el sant davant la feligressia pepera: t’imagine a tu, F., amb aquelles bates de sant, dalt de l’anda, com el Padre Padrone dels Taviani, a muscles dels teus acòlits escolans, i tot de clavaris pegant-se amb les creus i els rosaris grossos… Un carnaval da sants demanant clemència, evitant el dimoni, el sacrilegi d’un jutge fatxenda impresentable. Ei, la idea no està del tot desestimada; en passar falles, quin calvari déu-meu, en vindran de més grosses…
Pel camí, és veritat, tot de fraus en contractes, facturacions, i amics d’amics i familiars directes que han anat beneficiant-se del pastís públic dels valencians. No cal dir que, tot això, per a la fiscalia, no és res de res, ara mateix. Un costum dels governants, un esport fins i tot, passar les contractes als familiars. Així que tornem les coses a mare i d’allò dit res de res.
Descanseu, que sembla que la tronada amaina.
El poble, segons l’equip de consellers valencians que heu anat passant per les Corts valencianes, no està gens ni mica preocupat per tot això, ni per la corrupció, ni per l’abús dels polítics valencians, vosaltres, ni per la familiaritat amb què us passàveu els contractes i els corresponents milions d’euros els uns i els altres, els familiars, naturalment. Res de res, home. Tranquils, que el pitjor ja deu haver passat.
El poble, segons els consellers valencians, ja entén tot això, i ho accepta, ho comprén…, no ho pot compartir, que no pot, perquè ho feu pels vostres familiars i amics, mil vegades més necessitats; però ja li està bé al poble que, vosaltres, els seus politics és clar, i les putetes, ho gaudiu amb bona salut.
Tants se val si heu buidat la caixa pública (baancaixa ja l’ha buidada també el valència cf, els fons, que siguem a punt del colapse, que siguem els que més desocupació tenim, els que pitjor entomarem la crisi, perquè no tindrem recursos per a fer-ne front, no tenim res de res… Tant se val tot això. Els representants polítics dels valencians, vosaltres, sou lliures de tot plegat, no teniu res a amagar, ni les famílies, ni els amics. Ni vestits, ni paranys, ni subcontractes, ni accidents de metro, ni cas Naseiro, ni res de res. Aneu nets, i més fatxendes que vulgueu vestir.
Escolteu: així que l’assumpte es desvie als tribunals de València i de Madrid, que són on són els amics dels amics, ex-consellers i familiars, la cosa es clourà amb un somrís, una traca, una paella, un balconet de corruptes i uns quants contractes nous, d’uns quants milions de no res, a favor de famílies i empreses amigues.
Tot plegat, el sainet haurà escenificat com es legalitza la corrupció, com es fa oficial l’estil mafiós de governar, de repartir, d’adjudicar, fins que torneu a guanyar per majoria. Els uns i els altres, tant se val. Al remat, la vida a València, des de la política, és un atracament. Un lladrocini. Un disbarat. Com diria el Rubianes, a prendre pel sac de garrofes, tots plegats. A mamar, els altres cabrons per haver-vos molestat.
Em rebenta constatar cada día que passa la indefensió en la que vivim els ciutadans davant aquesta colla de lladregots que maneguen i reparteixen a mans plenes amb els nostres diners. Em rebenta el “mesinfotisme” típic i tòpic dels valencians. Em rebenta que tothom puga pensar que tots son iguals, em rebenta pensar que potser això siga veritat. Em rebenta que eixos balafiadors ens diguen als valencians el que ens interesssa i el que no, que manipul·Len tan descaradament. Em rebenta que tota l’administració valenciana estiga ocupada i aclaparada per familiars i afiliats. Em rebenta pensar que ara vindràn les falles i la foca i el beato seràn aclamats dalt del balcó per la gentada submissa que beneeix i oblida tan ràpid com pren un rastre de traca.Em rebenta l’estil mafiós i cacic d’aquest govern mafiós i la mansietud d’una opossició que no sap estrényer els ous quan cal.
Hi han indicis, collons! Hi hà grabacions i investigacions! Com poden permetre que açò se’n vaja en orris? En altre país, en altre estat europeu ja s’haguéren demanat compareixènces i responsabilitats. Aquesta gent del PP se’n tornarà a riure de nosaltres mentre ens llencen les engrunes del pà dur del sopar passat.
Mecaguenlòstia!