Ulisses20

Anit vam viure un nit especial a la plaça del Mercat, única. Ja ho hem dit altres vegades, ja ho sé que ho hem repetit, però anit quina festassa, amb «Ja ve l’aire» i un Pep sembrat, com gairebé sempre o més encara, uns músics espectaculars, extraordinaris, els balladors que s’afegien des del públic, ballaven les jotes, les polques, els fandagos, els boleros, el públic que retornava l’esforç, que a la plaça no cabia una agulla saquera, i malgrat que en la banda de baix de la plaça el so no era bo, tothom va saber respondre aquell regalàs de gegantot que és el Botifarra. Quina àura, quina llengua, quina fluïdesa, quin mestre que corre per places i auditoris en favor de la música, de la tradició, de la llengua i del país. Aquest home sí que el votàvem diumenge, sense dubtes.

Un repàs a la tradició de les cançons, amb guiatge de Miquel Pérez a la guitarra que és una altra lliçó, els acordions de Jordi Pastor i els llaüts o guitarrons de Rentero, hi han afegit un contrabaix i una veu d’Alcoi encara molt tendra, i la percusió d’un expert, en Robert, però el conjunt és un altre producte d’excepció, en favor de la música popular dels valencians, d’aquest patrimoni immens que ha construït pam a pam, pel país i per a la història Vicent Torrent. Sense, potser que no tindríem res de res.

Anit lluïa l’Ateneu de Bétera com mai, o com un llum per la cultura i pel país que podríem ser, malgrat alguns detalls d’uns quants veïns, que mostren poc de respecte per tot, per qualsevol cosa que els destorba, com és al cultura, o la llibertat, o saber qui som i per què hi som, però amb tot, el luxe d’anit era de lo alto, d’aquells moments que eleven la dignitat del poble, a  una categoria de normalitat, de convivència, de saber ser: ni el feixisme pudent no va poder anit esborrar aquell esclat d’emoció. Som folk aquests dies, i la tria del programa d’enguany, i el lluïment de cooperació de molta gent que col·labora per fer-ho possible, té aquest resultat. Ho va dir la batlle Èlia Verdevio, en el reconeixement als coeters, Rausell i el Mono Asensi, una altra de les grans ànims de la festa i de la tradició: «per anys i anys el folkestiu a la plaça.» I l’equip organitzador va agrair aquest ajut de l’ajuntament sense el qual el programa no seria possible. Per molts anys.