Fira de llibres (2)
“Quan treballava en una llibreria de segona mà, el que més em cridava l’atenció era que hi hagués tan poques persones realment amants dels llibres.” Georges Orwell, Records d’un llibreter, dins Llibres o cigarrets, tradució de Dolors Udina. Viena edicions
Mentre preparem el festival de llibres i d’autors de Bétera, a penes som a deu dies d’inaugurar la fira, llegim les experiències sobre els millors festivals de llibres del món, i n’hi ha que sorprenent pel que representen dins els petits pobles que els organitzen. N’hi ha amb uns envits tan honorables que ens produeixen l’enveja més grossa i l’horitzó que voldíem a curt termini. Per exemple, petits pobles que a penes si arriben als mil habitants, en alguns casos, o als dos mil, pobles que hom diria rurals i gairebé despoblats, on algú va tenir la idea d’obrir una llibreria singular per evitar-ne la despoblació. Jo no m’ho puc imaginar, quina idea més brillant, una llibreria contra la despoblació dels pobles. Això fa seixanta anys només, la gosadia d’obrir una llibreria on no n’hi havia cap, i ves que seixanta anys després, n’hi ha trenta llibreries, trenta!, alguna amb centenars de milers d’exemplars de llibres de segona mà i nous.
D’aquests miracles extraordinaris, n’hi ha uns quants exemples a Europa, de petits pobles que han sigut capaços de canviar el seu futur amb els llibres. Ja us havia parlat alguna vegada del poble escocès de Wigtown, però ara és el poble Gal·lès de Y Gelli Gandryll que s’emporta el premi gros, en aplegar mig milió de visitants al seu festival de llibres. Mig milió! Mig, d’ànimes que cerquen llibres i lectures. Com voleu que m’ho puga imaginar. Nosaltrs que a penes si arribem a Alcarràs…
Jo no em puc imaginar mig milió de visitants a Bétera, tots passant per la plaça del Mercat a fruir del nostre festival d’autors i de llibres. Ni tan sols me’n puc imaginar cent mil, ni encara cinquanta mil, enfilats a regirar entre els llibres que enguany seran en aquelles taules arrenglerats i ordrenats, davant el foc de l’estufa que ens va regalar Pep Basílio. I això que Bétera té l’avantatge de partir de vint-i-cinc mil habitants, que aviat és dit i comptat, res de res de mil o dos mil habitants. I això sense sumar-los les vaques holstein dels Morla. Però ves que el miracle, més que no fer llegir les vaques, feina tindríem sens dubte els mestres d’escola, fóra fer llegir tots aquests veïns de Bétera, valencians voluntaris vulguen no vulguen, des que han triat el nostre poble. Llegir almenys un llibre l’any. Ves si l’envit és elevat. Ves si se us ha girat feina, mestres d’escola i d’institut… No tanta com fer llegir les vaques, ai caram.
Post: per cert, com podeu veure en aquest cartell número 1, el nostre homenatge a aquest escriptoràs, que ens fa gaudir a cor obert de les seues reflexions de llibreter i d’home compromés amb la vida i els llibres.