Ulisses20

Has comprat aquelles olives que disposen en gerres? I les cebes i els pimentons emn salmorra? No? Hi havia creïlles gegantines, i aquells santets de la Pedra a l’alçada del balcó, darrere aquella portella de vidre tan lluent i neta que, de segur, algú s’havia cuidat de deixar com la patena; tot d’ampolletes de perfum pengen d’un fil, i les flors de Jericó en una senalla d’espart, i els tronquets de canella lligadets, i les nyores que els fan companyia, els panellets àrabs, i aquelles llanes de colors que pengen damunt la plaça, lligades de balcó a balcó, rosa, blau, vert, morat, taronja, rosa, taronja, groc, que no sembla que guarden una regularitat, també hi ha aquells munts de plàstic que han convertit en jocs, que són a qualsevol fira on n’hi haja innocents carregats amb xiquets, els ànecs que algú prova de pescar, les màscàres de fusta africanes, i les tonyines, que semblen tonyinots, hi ha els grans pamfigos rodons, farcits de figa i d’ametlla, caramels de mil colors, redons, ovals, cúbics, rellotges, cotxes de nina, bressols, collarons de botons variats, llanes, bufandes, corretges, cinturons, civelles, sardines rovellades, abadejos, ja he parlat de les olives?, dàtils, i màquinària del camp, tractors, remolcs, retovàtors, ganxos, peladores, garrots, bastons, forques, llepolies, figues seques, tronquets de regalèssia, tramussos, xufes, carn, xulles, costellars sencers torrant-se a la brassa, llonganisses, botifarres, botifarons, porcellets, corders, cuixots, embotics secs de tota mena i condició, d’ací i de l’estranger, llesques de pa que demanarien un quintal de mescla, i músics vestits amb el sac de gemecs, la dolçaina, els tabals, les gaites, n’hi ha coques i pastissos, pedres, quincalla, paelles que no s’embruten mai, que es netegen amb tanta facilitat, perxes que no ocupen res, o gairebé res, claus de ferro, claus que obririen tots els panys, xocolates de bollet, planxes, formatges, cressols, ciris, espelmes, joies, pells, bossos, bosses de mà, llibres, licors, vins, àngels, Sant Miquels, Sant Jordis, burretes, cavalls, cavalls ponis, l’exposisió d’Antoni Miró i d’altres pintors, músics i balladores de melic jove i ventre estret, hi ha cotxes de luxe, menuts i més barats, de segona mà, camions, portes de fusta massisa, piscines, coberts per a les piscines, mobles, teixits, tapets que no es taquen, ganivets que tallen el ferro, segadores, mules mecàniques, arrop i talladetes, flors, pots de confitura, mels de trenta flors diferents, bruixes de tela, de ceràmica, misteres, jocs de fusta, espases, arcs i fletxes, unicorns i lleons que han eixit d’un armari, dragons que fan de gronxador, barquetes, panses, fogasses…, per què hauríem de tornar a la vida corrent, amb aquella abundor que ens sotjava. Potser que era el més semblant al paradís, aquella fira, que haguérem vestit, alimentat i lluït tots els corrals del país on hi ha colgats aquells que homenatgem per Tots Sants. A la fira no vages, si no tens diners… El primer balançassegura que cada visitant es deixa uns vuitanta euros de mitjana, que això, si n’érem un total de mig milió en els tres dies, fa no fa quaranta milions d’euros… Jo he sobrepassat la mitjana amb escreix, així que visca la fira, Cocentaina i el Comtat sencer. Pels amics que ens van acollir tan exquisidament, salut.