Fem escola, dia 6
L’escola té una feina cabdal, malgrat que no som els únics a tenir-ne la responsabilitat de salvar la llengua, si volem salvar-nos. Així que aprofitem aquest apunt per presentar, de nou, l’àmbit de llengua de l’escola. El nostre envit més important, a l’Escola Gavina, és tenir cura de la llengua, aprendre’n i ensenyar-ne, estudiar-la i estimar-la. No debades, és el patrimoni més bell que tenim, l’escola i els valencians.
Un apartat a la web de l’escola parlarà de llengua, convidarà a l’ús en qualsevol moment, convidarà els pares a fer lectures d’interés i encara proposarà activitats de millora. També serà una finestra de consciència, de ser alerta, de vigilar un ús acurat, culte, net i clar, perquè som escola i necessitem ensenyar les coses de manera excelsa. La llengua, la ciència, la matemàtica, l’art… Avui us convidem a fer una lectura d’un llibre especial, per això us deixem unes paraules del mestre filòleg Jordi Badia, cap d’estil del diari Vilaweb, que acaba de publicar un llibre que prompte tindrem al nostre aparador. Per a mestres i famílies. També per a alumnes de secundària. Ací van dues respostes d’aquest home, en aquesta entrevista…
«Fa dos anys Jordi Badia i Pujol (Callús, Bages, 1963) va tenir un gran èxit amb el llibre Salvem els mots. Ara hi torna, amb No val a badar, que és un bon complement del primer i mostra la riquesa i la genuïnitat de la llengua d’una manera atractiva i reflexiva.
Badia, cap d’estil de VilaWeb, amb el seu caràcter positiu, fa una selecció de més de cent paraules que no tenen fàcil traducció ni al castellà ni a les altres llengües de l’entorn. Repassar l’índex del llibre, que és complementat amb un índex de frases fetes i refranys, és fer una passejada per sonoritats i sabors que mouen molts ressorts. És, de fet, com assaborir un plat cuinat amb gran cura i bons ingredients. Hi surten paraules antigues i modernes. Totes ben documentades amb referències literàries i històriques.
A Badia li agrada precisar que és filòleg i no lingüista, però això no li estalvia que acabem entrant en el terreny polític, on té clar que cal que deixem de fer el carallot. De tot això,
—Per què no hem de badar?
—Perquè tenim una llengua que és un tresor i l’hem de preservar. Badar vol dir deixar de parlar català i també copiar del castellà en compte de fer servir els nostres recursos. Tenim una llengua molt rica i som tan carallots que l’abandonem.
—Teniu una recepta perquè no siguem tan carallots?
—Una part de la recepta s’ha sentit molt aquests dies perquè la va formular clarament Carme Junyent: “Perquè una llengua se salve cal fer-ne ús i transmetre-la.” L’altra part és recuperar l’autoestima lingüística. Als anys setanta, quan vam liquidar els bocadillos, les aceres, les peluqueries i fins i tot els sellos i els bussons, va passar això: la gent va entendre que el català era important, és a dir, que calia parlar-lo i parlar-lo bé. No sé quan tornarem a aquest moment, però hi tornarem.»