Fem escola, dia 3
«Les llengües no tenen pas cap tendència natural a morir. Si moren, és perquè els seus parlants deixen de parlar-les. I deixar de parlar una llengua no en té res, de natural. Totes les llengües podrien viure sempre. Si en moren, és perquè s’ha pressionat tant els parlants que han acabat deixant de parlar la seua llengua per parlar-ne una altra amb els seus fills. I això, deixar de parlar la llengua als fills, és la mort d’una llengua.» Carme Junyent, el futur del català depén de tu
Ahir vam començar la segona reunió grossa explicant-nos breument l’estiu. Jo vaig triar de parlar dels articles de l’agost de la lingüista Junyent. Volia expressar com havia gaudit de llegir-la, encara si escrivia de qualsevol cosa, i aleshores vaig parlar d’aquella idea tan bona de convidar tothom que coneixia a celebrar el seu seixanté aniversari. Si més no, és una idea brillant i inusual. Avui, en canvi, ja decidim les temes dels esdeveniments més importants del curs, alemneys la temàtica a la qual destinarem els esforços de tot l’equip, com una mena de gran projecte del curs, per bé que enguany som el poble acollidor de la Trobada d’escoles de l’Horta Sud, i això ja serà capdal i principal, pel que fa a destinar recursos, esforços i mig equip sencer per a l’organització. No debades, aquesta Trobada és de les més grossos del país, no fa gaire anys que acollia vint mil persones. De les propostes, n’hi ha de reeixides i de necessàries, l’escola, la identitat i la llengua, n’hi ha de resistència, de combat, amb el fandango que s’ha instal·lat a la conselleria d’educació, cada dia a l’escola caldrà combat. En tindran.