Ulisses20

Daltabaix social o simulació de descontentament… Ni una pífia tan grossa com denúncia l’informe PISA serà suficient per fer-nos reaccionar, mestres, perquè cada colp més som fets de cuirasses i capes toves de carxofa… Quin desastre, mare, i quina poca traça de lectors que aconseguim de fer els mestres, si el noranta-sis i mig per cent dels valencians no lligen mai en català, mai de la vida, ves el triomf de la llei d’ús de la qual se’n vanaglorien molts dels que la van inventar justament contra els valencians: ens van comprar un sofà nou i ens el van fer passar com la major de les comoditats. Vosaltres seieu ací de per vida, que nosaltres ens omplirem la butxaca i us vendrem l’ànima. I els valencians no pintem ni una fava, al món, perquè ens governen pocavergonyes, lladres i invasors. I ves si el sofà s’ha fet vell i ronyós.

M’ha agradat especialment l’editorial de Vilaweb, perquè agafa amb pinzes l’informe PISA, però no renuncia a trobar per què l’escola fracassa, perquè els joves renuncien a la llengua, a comprendre el món, i es deixen entabanar per venedors de fum i xirlatans que els guien a la misèria i a fugir dels llibres, entre més exemples. Però què fan els mestres joves, i els mestres madurs, i els mestres en actiu, que van abandonar les lliçons invariables dels mestres freinetistes, que encara perden el cul a seguir lleis i normes espanyoles que enfonsen l’escola sense remei, tan fonda, que no podrem salvar-la ni pegant-li foc, ni pegant foc als responsables de l’educació dels últims setanta anys, ni calant foc a ministeris conselleries  o diputacions i institucions farcides de buròcrates i malparits.

Cap país no salva l’escola sense recursos, ni els finlandesos, on fa anys n’hi havia qui apuntava que havien baratat el sistema educatiu i els resultats esclafirien en els morros de tothom, perquè sense recursos ni els paràsits no creixen, només de robar-nos també els recursos de l’escola, viuen aquells del luxe. Sense els recursos, que espanya ens roba cada dia, serà molt difícil revertir la situació, per no dir impossible, malgrat que jo sóc ben optimista i trobe que només l’escola podrà salvar-nos, als valencians, però amb l’ofec espanyol la situació no alena res esperançador, al contrari: colgar-nos fondo i asfixiar-nos, a mans de gànsters de l’empresa, dels tribunals, de la borbonia o dels menistrots, adobeu-ho amb retorots i militars i ja tenim el llibrell pastat.

Un dels comentaris que he pispat en un diari a Helsinki, Yle, és que les famílies també han baixat la guàrdia, per això els resultats més baixos allà també: l’home diu que no és que l’escola siga tan excelsa, que eren les famílies que ajudaven molt els fills i els acompanyaven en l’estudi. Però ara, molts pares també han renunciat (el sofà?). Ves què passarà amb els nostres pares, si són ací damunt dels fills, acompanyant-los a estudiar, a llegir sobretot cada dia, sense excuses, a comprendre… Però si una majoria de pares de l’escola són votants de l’extrema dreta, que sempre renuncia als llibres i a la lectura, que consideren perillosa i criminal, com voldreu uns altres resultats menys negatius!

És veritat que qualsevol informe s’ha d’agafar amb pinzes, però no ho és menys la poca afluència dels valencians a biblioteques, llibreries o fires del llibre, a defensar la identitat, els drets i el país de fuster i estellés: enguany, el govern valencià, usurpador i criminal, ha prohibit la plaça del llibre davant l’ajuntament de València. Vet ací un altre indicador de la pobresa lectora: toreros per compte de lectors o de mestres.