Ulisses20

L’horta de València és cosida de séquies encara ben vives. Al Camp de Túria, almanys a bétera, una majoria ja són en dessús, o abandonades, o malfetes. A classe tenim un mapa de les séquies reials del Túria, ens el va regalar Arantxa. Per Picanya passa la séquia major de Faitanar, som de la séquia de Faitanar, nosaltres, que naix allà a l’assut de Manises  i passa per Quart, Xirivella i Picanya; es morirà a la séquia de Favara, a l’alçada de Massanassa, i totes dues a l’albufera. Dimarts vam netejar-ne un ramal. Aixó no ho trobareu en cap unitat, xicots, ni en parlarà la lomloe, però avui aprendrem a netejar una séquia. No sé si ho podreu contar a casa… Com va anar la cosa? De primer ens vam posar les espardenyes velles, o les botes d’aigua, els guants i el capell i vam agafar les eines, aixades i lligones. Ens vam distribuir al llarg de la séquia, més de cent metres, i vam començar a treballar. Només tenim una condició: no us feu mal, que no voldria haver de tornar el cap de ningú a son pare, sobretot perquè el pare no sabria on penjar després el capell. N’hi havia que ja no m’escoltaven, pel goig que tenien de posar-se de valent. Però hi vam trobar de tot, a més de brossa i cucs de terra,entre ampolles, botellots, garrafetes de cinc litres, de vuit, pots, llaunes, paquest de tabac, misteres, plàstics, un boli, sacs de guano buits, fustes, rajoles, manisetes trencades, tot plegat runa i més enruna. N’hi ha que van treballar molt. Moltíssim. I vam deixar la séquia com un espill. La feina ben feta que no fa destorb, que veure ara la séquia sí que fa goig. No em pensava que seríem tan eficaços i els vaig felicitar. Vam tornar les eines al magatzem, ens vam rentar les mans i vam agafar un grapat de mandarines que ens vam menjar de berenar, ben a gust, i després un entrepà encara. Això que heu fet avui, és de molta categoria, eleva l’esperit a l’alçada d’europa, i aleshores els vaig dir que ara només ens queden dos trams per netejar per arribar al nostre camp, perquè allò es regue bé. Van dir contents que sí, que volien continuar netejant séquia, però demà no, mestre, que estem molt cansats. I tot plegat em recordava aquells versos d’estellés al Coral Romput: «…de xiquets que furtàvem melons, bresquilles, figues, i després se n’anàvem a menjar-se-les dins un dacsar, i menjàvem, i dormíem després, i després ens tiràvem a nadar a la séquia i se secàvem al sol i ballàvem grotescos, damunt l’herba del marge , i érem obscens, i ingenus.» 

*Però això com es diu, aquest projecte? Projecte?, d’això en diem netejar una séquia i avant, xa.