Ulisses20

Anit vam ser al lliurament dels premis Micalet, que organitza la Societat Coral El Micalet, una entitat declarada d’utilitat pública. Hom considera d’utilitat i pública la música, el teatre, la cultura, la dansa, la poesia, la història, l’educació… Fins i tot si tot plegat es fa en català a València, ves la raó per la qual els mitjans escrits a València (una majoria d’antivalencians) ataquen, insulten i amenacen aquesta entitat que ja té una vida llarguíssima de més de cent anys.

Doncs, com que el Botànic si a penes els va ajudar i, ara, aquest tsunami contra els valencians que és l’extrema dreta que ens governa, allà i ací, han retallat i han retirat fins i tot les ajudes compromeses, la Junta de la societat, per sobreviure-hi ha llençat uns bons de cent euros per ajudar-los a pair la tresoreria a curt termini. El sinyor secretari de l’entitat, Emili Mira (?) o Miret (?), va explicar ahir amb gràcia tantes acrobàcies com hauran de fer per passar el Nadal sense apagar tots els llums del pessebre, una metàfora de com moltes associacions valencianes viurem aquest desert de posar l’extrema dreta espanyola al galliner dels diners valencians per robar-nos la fermesa i la dignitat. (Com pitjor, millor!)

Tot plegat ho explique perquè escampeu a tort i a dret que, si coneixeu ningú que tinga cent euros per dipositar en una inversió per guanyar-vos el cel, el convideu a ser amic del Micalet. A més, també volia dir que si no heu estat mai en el lliurament dels premis Micalet d’honor, no us ho perdeu cap altre any, perquè és un acte d’emoció, de solidesa, de compromís pel país i per la llengua. Coneixereu també de prop qui són aquest grapat d’esforçats “Tombatossals” que fa un centenar d’anys ens expliquen als valencians perquè cal resistir tanta batalla, contra tants d’enemics espanyols, contra tants mitjans corruptes trescafeixistes. espanyols.

El Micalet d’honor col·lectiu el va guanyar el grup de música Carraixet, aquelles cinc o sis o set dones valentes que van començar fa més de cinquanta anys a obrir via pel folk del país de poble en poble. Amb un discurs de contundència, de fermesa i de feminisme, Carraixet, de l’Horta Nord, es mantenen amb la vivesa intensa del primer dia, i són també un referent sens dubte, encara, malgrat tot, contra la pobresa d’esperit. Elles també van ordir una acció rebel anit mateix, en directe, que ens van convidar a passar a través de les xarxes. Si no us fa res, ajudeu-les a pagar el disc dels cinquanta anys, perquè també puguen passar un bon Nadal.

El moment culte el va posar sens dubte el discurs d’Isabel Robles, la poeta i traductora guanyadora del Micalet d’honor individual a una trajectòria també en favor de la llengua, de la poesia, de la literatura excelsa, estudiosa i assagista, crítica literària, de discurs fluïd. M’hagués agradat de tenir el seu discurs complet ara mateix per fer-vos-en cinc cèntims, potser perquè Àpunt va oblidar que aquest acte era, sens dubte, dels més importants de la setmana, en canvi d’aquelles mamonades dels valencians contant acudits fàcils o explicant les folklorades del món, com si tots els valencians pegàrem en inútils o supèrfols, que deia mon pare. L’arribada o fugida d’espanya, l’acolliment a València, la referència a l’home poeta, la vida a amèrica, la referència als fills, l’assumpció de la llengua i del país, un exemple que si hagués escampat, si hagués tornat en normal, hagués sigut més normalitzador que cent anys de llei d’ús.

Tonetxo feu el parlament final, un altre home ferm i seriot, almenys a l’escenari. I vam cantar, i vam sentir la muixeranga (una versió desastrosa) i n’hi ha que es van quedar a sopar drets. Per mantenir-vos fidels al servei d’aquest poble, la societat Coral, per molts anys.

*aquests sí que fan escola