Fem escola, dia 15: la infància
La primera invariable del mestre Celestin Freinet «els xiquets són de la mateixa naturalesa que nosaltres.» es manté viva com fa cent anys. Què voldria dir-nos el mestre?, aleshores Danilo em diu, doncs que tenen els mateixos drets que nosaltres, els adults. Però Danilo, li demane, tu ets un xiquet, aleshores: aleshores, què diu ell?, tinc els mateixos drets que tots els infants del món?, tu que creus? Digues-me un dret, ho comprovarem: «el dret a tenir amics». En tens un altre, de dret?, «el dret a l’amistat i el dret a divertir-me.», quin creus que és més important de tots dos?, «el dret a jugar, el dret a comportar-me bé, dret a fer nous amics, dret a fer cas dels pares, dret a anar a l’hort si no vull fer castellà, dret a tenir sis dits, dret a la salut de les persones…dret a tenir intel·ligència, dret a enfadar-me… Uii, ací barregem més coses que drets i obligacions i anatomia, home!
A la classe, la mestra Marisa ha organitzat una ventada d’idees sobre els drets dels infants: n’han dit un sac de garrofes: dret a expressar l’opinió, a ser escoltats, a ser estimats, a créixer, a què els cuiden, a tenir un sostre, a protegir-nos contra el maltracte, al joc i al descans, a la salut, a viure tranquils (els mestres també, afegiré jo), a no ser jutjats per l’aspecte, dret a un nom i a un país, a usar la nostra llengua, a la llibertat, a no ser separat de la família, a no anar a la guerra, a ser lliures…
Aleshores han agafat les pintures de vidre i mestra i xiquets han baixat al menjador a escriure damunt els finestrals…