Ulisses20

Dissabte vam ser a la Nit d’escola. Aquesta vegada, àgil i harmoniosa, excelsa de discursos i d’emocions, incloent-hi el sopar, almenys fins que va arribar aquell estirabot d’una jove que ens volia fer riure amb tòpics passats igualment casposos: l’humor que vam tirar a faltar era el de Llorenç, sens dubte.

Intentant la llibertat, l’escultura d’Alfaro que reconeix els premiats.

Camí de la llibertat, que és la gran metàfora de les Trobades: l’escola que ens farà lliures, que ja reclamava Freinet, Montessori, Zurriaga o Ferrer… que els valencians cerquem encaridament, fa tants anys. Que tant costa de consolidar, de defensar de fer créixer…

Vaig trobar excels el discurs de la Fundació Full, una lloa per la lectura de molt nivell, que Jesús Figuerola va encoratjar perquè els mestres, sobretot els mestres programadors, siguem el pal de paller, la bastida sobre la qual una societat serà o no lectora. Els mestres teniu un paper principal, ací, en canvi de perdre-vos en les mamonades lomloe… N’hi ha que encara programa i programa i programa en canvi de negar la lectura als xiquets valencians… Ves si heu perdut l’horitzó, que només el 5% dels valencians (després de quaranta anys de llei d’ús) llegim en català encara.

El discurs del jove batlle de Cocentaina va ser també intens, en favor de l’escola, de la cultura i el país valencià, malgrat que massa repetit, però voluntariós i ferm. Ara, el discurs d’Alexandra Usó, presidenta d’escola valenciana, va ser valent, ferm, de molta volada: de la resistència a la llibertat dels pobles a decidir el seu futur, a mantenir-nos fidels i resistents contra la barbàrie feixista que governa la generalitat, a demanar que no podem quedar-nos a casa al sofà (ací molts mestres haurien d’aprendre que la feina dels mestres, de Freinet a Ferrer i Guàrdia ves si n’hi ha exemples, no s’acaba en tancar l’escola a les cinc). Que cal plantar batalla cada dia en cada àmbit de vida, que l’educació és també créixer en la dissidència, en una resposta contundent i crítica contra els atacs als drets humans de polítics panerola i ganivet a la boca: potser que les trobades ja haurien de deixar els retalls amb tisora i les plastelines per ensenyar-nos els camins de la llibertat individual i col·lectiva, davant les rebaixes en dignitat i humanisme que proposa el conseller d’educació i al seua colla de lladres.

Ens vam emocionar de veritat en el lliurament del guardó, per un reconeiximent merescut, a la mestra Rosa Serrano, que encara ens va adreçar unes paraules encomiables: un poble de muixeranguers no pot fracassar. Perquè som irreductibles, com cada any escola ens recorda en una nit que haurien de ser moltes nits.

*a vore si tenim la sort de tenir el discurs complet de la presidenta…