Ulisses20

El català és una llengua extraordinària. D’una sonoritat excelsa, d’una bellesa que atrapa i d’una gran riquesa d’expressions i maneres de dir. Però també té mancances importants, entre més, una contaminació innecessària i cruel de la llengua dominant, a més d’una amenaça continua i consentida, de rucs i fillsdeputa (l’expressió ja sabran explicar-la bé els pares, si n’hi ha xiquets que lligen aquest comentari). Una altra mancança important i tan greu o més com unes altres, és tans bons llibres estrangers que no han sigut encara traduïts. Només cal fer-ne un repàs d’uns quants autors: tot llegint l’últim assaig de Nuccio Ordine sobre George Steiner, per exemple. D’Ordine n’hi ha moltes obres encara sense traduir, no diguem de Steiner, o d’Umberto Eco, per posar tres exemples. N’hi ha tantes coses bones que ens perdem, si no coneixem tantes llengües com coneixen alguns savis, que en repassar uns quants autors i obres fonamentals, hom diria que ens morirem sense haver pogut fruir-los i fruir-ne. Tants milions com els tres governs autònoms, inútils i incapaços en aquest pal que ara toque, destinen a pagar diaris en espanyol i anticatalans, ves si farien paper i servirien perquè els mestres continuaren aprenent: com?, que els mestres no lligen prou?, és veritat, aquesta és una de les causes pitjors contra la lectura dels xiquets, la manca de lectura dels mestres. Potser per això, el cinquanta per cent dels mestres del país, haudiren de ser alliberats tres vesprades a la setmana, i dedicar-los a llegir dues o tres hores. No sabeu quin profit guanyaria l’escola, i de retop els xiquets. Les altres dues vesprades destineu-los a aprendre llengua.