Els grans envits atien la constància, la fermesa, el coratge de mestres i famílies per una escola entusiasta. Nuccio Ordine ho diria d’aquesta manera: «els curiosos de la naturalesa cerquen entendre de quina manera es pot indagar per ampliar el coneixement.» Com ho diria Estellés?, potser en uns versos breus, curts, ajustats a la realitat d’una de les escoles capdavanteres del país, sense dubte, de les primeres a defensar amb fermesa qui som… «Jo només cerque en tu l’alegria de viure. Només. Només, només.» Perquè som escoles entusiastes i vives. «Només aquesta joia, només.»
Anit La nostra escola comarcal va celebrar els ciquanta anys a València, reivindicant la ciutat i el país, la llengua. L’educació per endavant. Si hagueren convidat David Foster Wallace potser que hagués llegit, com aleshores ho va fer davant els estudiants del Kenyon College, la metàfora dels peixos, l’un vell i els altres dos joves, perquè ens repensàrem que l’Aigua és això: no saber veure què tenim davant el nas: no escatir les realitats més evidents. Cinquanta anys al llom és una història de mig segle ben reblert d’històries i passions per l’educació del nostre país: un país que valdria per dues finlàndies si ens hagueren deixat escampar el model arreu de les petites ciutats valencianes, incloent-hi els pobles i les ciutats de primera, si les hi ha. Encara quan la dictadura era capaç d’assassinar innocents, cosa que faria encara durant anys i panys en la transició, uns quants mestres esforçats i un grapat de famílies van bastir un dels models d’escola de major interés en tota la història dels valencians. És això que celebraven anit, mestres i famílies, amb aquesta capacitat valenciana d’alçar-nos contínuament davant l’adversitat i les trampes que ens deparen els polítics i els tafurs. Sense l’actitud combativa, mestres, el plaer d’ensenyar i d’aprendre, el tempteig i la lectura, la investigació i l’acció positiva davant la vida, res no hagués sigut possible. En canvi, malgrat l’adversitat, els valencians hem elevat al cel el culte per l’educació, per la llengua, per la bellesa, per la terra que vivim.
Benvinguts. Per molts anys, la nostra escola comarcal.